dimarts 1 de desembre de 2020
Manele Labidi. França/Tunísia, 2019
amb Golshifteh Farahani, Majd Mastoura, Aïcha Ben Miled, Feriel Chamari i Hichem Yacoubi
VO en àrab amb subtítols en castellà. 88 minuts
Aquest projecte fou el fruit de dos esdeveniments separats. El primer es remunta a uns anys enrere, quan li vaig confessar a la meva mare que m’estava psicoanalitzant. Un cop superades les explicacions, em vaig trobar bregant amb una dona que se sentia traïda. Com gosava explicar-li tot a un estrany? Desconstruir el meu passat, la meva educació, par-lar sobre ella i la nostra família i, a sobre, pagar molts calés en ferho? A aquell preu, la meva mare es va oferir per ser la meva psiquiatra! El segon esdeveniment fou un punt d’inflexió molt important: la revolució tunisiana de 2011 i l’impacte que va tenir en els tunisians que vaig conèixer mesos després. Tunis sempre m’ha semblat un magnífic escenari cinematogràfic, amb els seus paisatges, la llum i la complexitat dels seus habitants, en l’encreuament de dues cultures, àrab-musulmana i mediterrània. Sabia que el meu primer film transcorreria a Tunis, un indret important en la meva història, i aquesta pel·lícula és una declaració d’amor a la terra natal dels meus pares. Vaig comprendre que la revolució havia tingut un gran impacte en la psique de la població. D’aquí va sorgir la idea d’una psicoterapeuta franco-tunisiana que escolta els seus pacients amb la distància d’un estrany però amb la motivació d’algú que ha vingut a aportar el seu gra de sorra a la reconstrucció del seu país d’origen.
