HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre


dimarts 3 de desembre de 2013

Sacha Gervasi. Estats Units, 2012
amb: Anthony Hopkins, Helen Mirren, Scarlett Johansson, Toni Collette i Jessica Biel
VO en anglès amb subtítols en castellà. 98 minuts

Hitchcock està basada en el llibre Alfred Hitchcock and the making of Psycho d’Stephen Rebello (1990), on es narra amb tot detall el perquè de tot plegat d’una producció que va suposar un punt d’inflexió en la carrera del cineasta anglès: “Hitch” va hipotecar la seva casa per produir-la ell mateix davant la negativa de la Paramount de finançar aquella història d’horror, transvestisme, necrofília i incest. La va filmar en blanc i negre, amb el seu habitual equip de la sèrie televisiva Alfred Hitchcock presenta, amb un petit pressupost de 800.000 dòlars…
D’altra banda, Hitchcock penetra en el costat obscur del realitzador i, en concret, en la seva relació amb la seva dona Alma Reville (1899-1982), muntadora, guionista i assistenta de direcció, que va treballar en totes les produccions del seu espòs des que es van casar.
A banda d’alguna anècdota divertida com l’escena en què Alfred Hitchcock organitza una reunió amb la premsa per presentar-los el projecte de Psicosis i tots surten amb el rostre desencaixat, realment allò que li interessa a Sacha Gervasi es vincular la producció de Psicosis a l’esperit existencial i creatiu d’Alfred Hitchcock. Psicosis és, sens dubte, la pel·lícula mitjançant la qual exorcitzarà el seu pànic a quedar-se antiquat. Ningú fins a aquell moment no havia fet una pel·lícula com aquella: un gràfic relat d’horror elevat a la categoria d’obra d’art. Psicosis satisfarà el seu desig per continuar innovant, modernitzant el cinema. Hitchcock ens obsequia amb escenes com aquella en què el cineasta observa des del bany, delectant-se, com la seva dona Alma Reville es vesteix; o com aquella en què persegueix àvid amb la mirada a una escultural rossa que es passeja per les prestatgeries de la Paramount vestida igual que KimNovak a Vértigo (De entre losmuertos); o comaquella altra on espia furtivament, a través del forat d’una paret, amagat darrera d’un quadre, com Vera Miles es despulla en el seu camerino per a les proves de vestuari. També veiem que el dimoni de la gelosia en Hitchcock adopta forma de… el psicòpata Ed Gein, qui l’empeny a desconfiar d’Alma, convertint alguns instants del rodatge de Psicosis en un acte de venjança: durant la filmació del mític assassinat a la dutxa protagonitzat per Janet Leigh, Hitch empunya el ganivet mentre imagina que acaba amb tots aquells que intenten “robar-li” la seva esposa i la seva pel·lícula…

TRÀILER                                                                           DIRIGIDO


dimarts 10 de desembre de 2013

Ben Lewin. Estats Units, 2012
amb: John Hawkes, Helen Hunt i William H. Macy
VO en anglès amb subtítols en castellà. 95 minuts

Las sesiones aporta una mirada transparent i normalitzadora
a un tema que podria haver derivat en escabrós. I resulta
estimulant que sigui així fins i tot en aquelles “sessions”
queMarkmanté amb una terapeuta que l’ajudarà a culminar
el seu aprenentatge sexual, i que contenen escenes
bastant explícites, fins i tot un sorprenent nu integral de
Helen Hunt.Malgrat tot, les imatges no s’aturen en la incomoditat,
sinó que desprenen una sensació d’estranya
placidesa. Podríem pensar que són acomodatícies i que
l’únic que pretenen és no escandalitzar massa l’audiència.
La pel·lícula adopta la forma del sagrat drama independent
de bones intencions capaç de despertar tant un
somriure com de provocar en l’espectador alguna llàgrima.
Tanmateix, posseeix una qualitat força complicada
d’aconseguir en el cinema actual: la naturalitat.
En aquest aspecte, Ben Lewin ha aconseguit una màxima
complicitat amb els seus dos actors principals, John Hawkes
i Helen Hunt, generosos davant d’una càmera que només
necessita enregistrar la senzilla evolució dels seus
personatges per assolir un alt nivell de delicadesa en el
traç de les relacions humanes que s’estableixen entre ells.
Las sesiones és una pel·lícula petita sobre la necessitat de
donar i rebre afecte. En ella, una carícia o un simple frec
desprenen calidesa i esperança. I encara que sapiguem
que tot ésmentida, almenys aconsegueix fer-ho d’unamanera
franca, sense enganyar l’espectador ni manipular-lo
emocionalment.

TRÀILER                                                        DIRIGIDO


dimarts 17 de desembre de 2013



Park Chan-Wook. EUA/Gran Bretanya, 2012
amb: Mia Wasikowska, Matthew Goode i Nicole Kidman
VO en anglès amb subtítols en castellà. 100 minuts

Conta la crisi produïda en una adinerada i ancestral família
nord-americana a causa de la mort del pare, deixant soles
Evelyn, la seva sofisticada dona i la seva filla India, una
adolescent aïllada i rara. L’aparició del misteriós i desconegut
oncle Charlie impactarà especialment India, mentre
que uns esdeveniments estranys i terribles comencen a
ocórrer al voltant de la família.
La pel·lícula té com a protagonista una d’aquelles famílies
de grans cognoms, arbres genealògics inacabables, plens
de graduats en prestigioses universitats i que viuen en luxoses
mansions que, malgrat la seva aparença moderna,
segueixen acollin aquells racons on una decadència lenta
i persistent n’envaeix l’aparent calma i prosperitat.
Stoker conté vídues de pètria bellesa (esplèndida Nicole
Kidman), minyones inquietants i secrets mai no desvetllats;
però sobretot hi apareix l’India, una excèntrica
adolescent que és un creuament entre la Wednesday de la
família Addams i la Carrie d’Stephen King. I després d’ella,
una ombra, un personatge enigmàtic, vampíric i obscur:
l’oncle Charlie, on un extraordinari Matthew Goode recupera
els arrels de la perversitat hitchcockiana amb un punt
de repulsió polanskiana i d’antiheroi propi de Poe. El personatge
de Goode és un sacerdot delMal amb lamissió de
fer sorgir la llavor perversa que s’amaga en l’aparentment
innocent personatge d’India.

TRÀILER                                                     DIRIGIDO