HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre

dimarts 3 de setembre de 2019


Benedikt Erlingsson. Islàndia, 2018
amb: Halldóra Geirhardsdóttir, Jóhann Sigurdarson,
Juan Camillo Román Estrada i Jörundur Ragnarsson
VO en islandès amb subtítols en castellà. 100 minuts

Als seus cinquanta anys, Halla, professora de cant, declara
la guerra a la indústria local de l’alumini, que està contami-
nant el país, per a la qual cosa pren tota mena de riscos amb
l’objectiu de protegir el medi ambient a Islàndia. Això no
obstant, la seva situació podria canviar amb l’arribada ines-
perada d’una carta que dona llum verda per fi als seus
tràmits d’adopció d’una nena.
«Aquesta pel·lícula està destinada a ser un conte heroic en el
nostre món permanentment amenaçat. Un conte heroic narrat
com una aventura, un conte de fades explicat amb un somriure
als llavis. La nostra heroïna, sola davant un planeta en constant
transformació, assumeix el paper de salvar la Mare Terra i les
generacions futures.
Els músics que toquen són visibles. Ells són la força interior, que
lluita dins de l’ànima de l’heroïna. Per què? Els antics grecs creien
que els individus creatius estaven posseïts per un dimoni, o més
ben dit, que estaven perseguits per un dimoni que els inspirava
amb bones idees. Els músics i el cor ucraïnès que apareixen a la
pantalla són en certa manera els dimonis que intenten impregnar
la nostra heroïna de coratge, poder i bones idees. Igual que un
cor grec, poden dirigir-se a l’heroi i al públic i ressaltar decisions
importants amb un poderós ball. Es podria dir que cada vegada
que un músic està davant la càmera tocant, el cineasta posa co-
metes davant de l’escena, recordant-nos que ens trobem enmig
d’una ficció i que darrera de tota aquesta pretensió hi ha un mis-
satge o una conclusió a la que el públic ha d’arribar.»

TRÀILER                                                      BENEDIKT ERLINGSSON


dimarts 10 de setembre de 2019



Ali Abbasi. Suècia, 2017
amb: Eva Melander, Eero Milonoff, Jörgen Thorsson i
Ann Petrén
VO en suec amb subtítols en castellà. 110 minuts

Tina és una agent de duanes amb un olfacte extraordinari i
que és capaç d’ensumar la culpa de qualsevol que pretengui
amagar alguna cosa. Un dia el seu olfacte és posat a prova
amb Vore, un home amb aspecte sospitós que passa davant
seu. Tina sap que Vore amaga quelcom que ella no pot iden-
tificar. I el que és pitjor: se sent estranyament atreta per ell,
un fet que crea un lligam molt especial entre tots dos. Tina
descobreix l’autèntica identitat de Vore, però també la veri-
tat sobre la seva pròpia existència. La seva vida ha estat una
gran mentida i ara ha de triar entre continuar vivint com
abans o acceptar les esgarrifoses revelacions de Vore.
«A Border, la presa de consciència de “raça” (trol) pot interpre-
tar-se com una metàfora de qüestions emergents com ara la iden-
titat de gènere.
El folklore i la poderosa mitologia sobre el trol són el que menys
importa a la pel·lícula. La pel·lícula esquiva la connexió amb els
contes i la seva tradició i tampoc no pretén difuminar ni qüestio-
nar les línies entre el fantàstic i el real: la història la podria pro-
tagonitzar qualsevol representant d’una minoria que, integrada
en el sistema, ha perdut els seus arrels. Mitjançant un tractament
realista, el film encaixa les peces perquè el mite, justificat i expli-
cat, resulti versemblant per a l’espectador.»

                          TRÀILER                                      IMÁGENES DE ACTUALIDAD


dimarts 17 de setembre de 2019



Joachim Trier. Noruega, 2017
amb: Eili Harboe, Kaya Wilkins, Henrik Rafaelsen i
Ellen Dorrit Petersen
VO en noruec amb subtítols en castellà.116 minuts.

Thelma abandona l’estricta vigilància dels seus pares per
traslladar-se a estudiar a la capital. El canvi l’obligarà a
enfrontar-se amb tràgics secrets del seu passat mentre al
seu voltant passen coses inexplicables.
«La Thelma del títol és una jove inadaptada que escapa del
lligam d’una família ultraconservadora amb el pas de l’ins-
titut a la universitat. El seu trasllat a Oslo i la posterior
relació amb una companya despertaran en ella tot un se-
guit de situacions que semblaven haver mort durant la in-
fantesa i que són l’avantsala de poders telecinèsics ingo-
vernables de forma conscient.
De les moltes lectures que poden derivar de Thelma, la
més interessant i enigmàtica ens trasllada al món de la
bruixeria. L’escena en concret que accentua aquesta pos-
sibilitat és la recerca que la noia efectua sobre les seves
convulsions. Una investigació que la connecta amb el con-
cepte d’epilèpsia psicogènica i amb els orígens d’aquesta:
durant l’Edat Mitjana, amb les primeres cremadisses de
bruixes per part de la Santa Inquisició. Alguns d’aquests
relats parteixen de la decisió d’una dona que trenca amb
la repressió del seu entorn patriarcal i desafia les normes
de la fe imperant. Una dona reprimida que acaba prenent
les directrius del seu propi destí. I és, precisament, la re-
pressió el leit motiv de Thelma.»
«Trier triomfa en proposar-se barrejar el sobrenatural amb una
intriga psicològicament molt propera al cinema de terror.»

TRÀILER                         IMÁGENES DE ACTUALIDAD / CINEMANÍA