HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de setembre

dimarts 7 de gener de 2020


Pedro Almodóvar. Espanya, 2019
amb: Antonio Banderas, Penélope Cruz i Julieta Serrano
VO en castellà. 113 minuts

Ningú com l’Almodóvar actual per a filmar amb tanta sensi-
bilitat i bellesa els primers brots de desig i el retrobament
amb un amor perdut.
Banderas interpreta un director que porta anys retirat del
cinema tot i que segueix creant. El seu cap continua essent
un laboratori d’idees escampades en notes i documents en
l’ordinador. Però el seu cos no l’acompanya. Essent encara
relativament jove, el seu organisme no ha resistit les em-
branzides del temps.
Salvador, el personatge en qüestió, va dirigir el 1986, que
hom sàpiga, la seva darrera pel·lícula, que ara ha restaurat la
Filmoteca i la volen tornar a projectar. A partir d’aquesta
idea Salvador es reactiva a si mateix i recompon parts del
seu passat tan alterades com el seu organisme.
A la pel·lícula hi ha moments d’una emoció controlada, però
no per això menys intensa, tant en el temps present com en
aquell passat que no arriba en forma de record, sinó com un
mecanisme narratiu perfecte perquè entenguem en tota la
seva dimensió el protagonista. Almodóvar filma amb delica-
desa tot allò que fa referència a la infantesa del protagonista
i la relació amb la seva mare.

TRÀILER                                                                    EL PERIÓDICO



dimarts 14 de gener de 2020



Woody Allen. Estats Units, 2019
amb: Timothée Chamalet, Elle Fanning, Selena Gómez i
Cherry Jones
VO en anglès amb subtítols en castellà. 92 minuts
I aquí ens trobem una altra vegada: un món ja desaparegut,
el de la joventut de l’etern personatge allenià (Chalamet és
una continuació d’ell), un entorn conegut (i estimat), present
tantes vegades en el seu cinema (Nova York) i una altra his-
tòria composta com per un comediògraf popular del passat,
feta de llocs comuns hàbilment utilitzats, en els que es des-
envolupa una trama marcada per la paradoxa i la nostàlgia.
Com si fer cinema fos tan senzill com respirar. Allen texeix
aquí una història d’amors posats a prova, bromes sobre el
món del cinema, trobades i desencontres que tindran conse-
qüències inesperades.

La pel·lícula conta el cap de setmana a Manhattan d’un noi
de bona família i la seva promesa aprenent de periodista. Ell
vol dilapidar part de la fortuna que l’habita en 48 hores no
tant plenes de plaer i disbauxa com, a l’inrevès, completa-
ment buides. Ella només somia amb fer la seva primera en-
trevista a l’home de moda (un director de cine). Pel mig, dos
personatges més: la germana d’una antiga xicota i la seva
mare, òbviament rica.




dimarts 21 de gener de 2020



Jim Jarmusch. Estats Units, 2019
amb: Bill Murray, Tilda Swinton, Iggy Pop, Adam Driver,
Steve Buscemi, Chloë Sevigny i Tom Waits
VO en anglès amb subtítols en castellà. 104 minuts

Es tracta d’una pel·lícula de zombis..., però per damunt de
tot és una pel·lícula de Jim Jarmusch. Al llarg de la seva
carrera, el d’Ohio ha esdevingut un dels grans cineastes
del món, evitant la tensió dramàtica en favor dels temps
morts i trobant tragèdia i comèdia en les petites interac-
cions que puntuen la vida quotidiana. I, malgrat que, en
efecte, contempla les evolucions d’un cadàvers ambu-
lants, en ella —a part de la fi del món— no passa gairebé
res.
«La meva intenció primordial va ser aconseguir un humor xim-
plet, creant grans espais en pantalla perquè alguns dels meus
intèrprets favorits parlessin sobre el tipus de bajanades que
acostumo a escriure», assegurava Jarmusch en el Festival
de Cannes.
Jarmusch sap perfectament que ell no és el primer director
que utilitza el cine de zombis per parlar dels perills del
consumisme. «La gent em diu que la meva pel·lícula té el ma-
teix missatge que Zombi (1978) de George A. Romero. I n’estic
d’acord, però parlar d’això em sembla més oportú ara que lla-
vors. Jo visc a Nova York i allí hom no pot passejar pel carrer
sense cremar-se amb tots aquells cadàvers que no desenganxen
la cara del mòbil i no s’assabenten de res més. Quan els observo
em poso de mala llet.»




dimarts 28 de gener de 2020


Carles Marquès-Marcet. Catalunya, 2019
amb: María Rodríguez Soto i David Verdaguer
VO en català. 94 minuts

Vir (30) i Lluís (32) fa només un any que surten junts, quan
descobreixen que estan “embarassats”. Durant 9 mesos,
seguirem l’aventura d’aquesta jove parella barcelonina, el
gir enorme que donarà la seva vida, les seves pors, ale-
gries, neguits, les seves expectatives i les realitats que du-
rant el seu embaràs creixen davant d’ells. Filmada al llarg
dels nou mesos de gestació real de la criatura, Els dies que
vindran és el relat minuciós del procés d’aprendre a ser tres
quan no s’ha tingut temps d’aprendre a ser dos, explorant
la dificultat de compartir amb l’altre aquesta experiència
profundament transformadora.
«Ens trobàvem immersos en el rodatge de Tierra firme, una
pel·lícula sobre el conflicte al voltant de la decisió de tenir o no
tenir fills, quan David Verdaguer, un dels protagonistes, s’assa-
bentà que la seva parella estava embarassada.
Semblava novament la vida copiant el cinema, aquella mera-
vellosa sensació. De seguida sentírem el desig molt urgent de
fer una altra pel·lícula en què aquell cine i aquella vida no es
copiessin l’un a l’altre, sinó que anessin de la mà acompa-
nyant-se.
Allò no era una pel·lícula improvisada, sinó més aviat una
obra que construïem a mesura que avançava l’embaràs, i de la
que hem anat aprenent mentre la fèiem, sense saber ben bé
quines serien les passes següents.»

TRÀILER                                   CARLES MARQUÉS-MARCET