dimarts 7 de maig de 2019

CARMEN Y LOLA

Arantxa Echevarría. Comunitat de Madrid, 2018

amb: Zaira Romero, Rosy Ramírez, Moreno Borja, Rafaela León

i Carolina Yuste

VO en castellà. 105 minuts

Carmen és una adolescent gitana que viu en l’extraradi de

Madrid. Com les altres noies gitanes, està destinada a viure

una vida que es repeteix: casar-se i tenir tants fills com sigui

possible. Però un dia coneix Lola, una gitana poc corrent que

somia amb anar a la universitat, dibuixa grafits d’ocells i és

diferent. Carmen estableix ràpidament una complicitat amb

Lola, i les dues noies descobreixen un món que inevitable-

ment les duu a ser rebutjades per les seves famílies.

«Carmen y Lola és una òpera prima abassegadora, brillantment

escrita i interpretada i amb un missatge tan potent i universal com

necessari.

Bo i que Carmen y Lola és, senzillament, una història d’amor

lèsbic entre dues joves gitanes, Arantxa Echevarría va molt més

enllà. La seva pel·lícula tracta de la necessitat d’acceptar la per-

sonalitat individual enfront del context, per molt complicat que

sigui, de la lluita i la tensió entre cultura i tradició social i el dret

a la intimitat i de l’afirmació que el destí personal ha de ser una

opció personal pròpia, no imposada pels altres.

Per si no n’hi hagués prou, la cineasta ho filma tot amb un gust

exquisit i un gran domini de les situacions dramàtiques, amb un

ús inspirat de la càmera que imprimeix a les imatges un ritme

sostingut que mai no decau.»

TRÀILER                                     FOTOGRAMAS

dimarts 14 de maig de 2019

ENTRE DOS AGUAS

Isaki Lacuesta. Catalunya, 2018

amb: Israel Gómez Romero “Isra” i Francisco José Romero

“Cheíto”

VO en castellà. 135 minuts

Han passat més de deu anys des que Isaki Lacuesta va en-

registrar per primera vegada amb la seva càmera a Isra i

Cheíto, dos germans que acabaven de perdre el seu pare i

que vivien a l’illa de San Fernando, Cadis. El director s’havia

traslladat a la localitat per rastrejar l’esperit del cantaor Ca-

marón de la Isla en les seves gents i va trobar aquells dos

nens orfes i ferits que parlaven amb tota naturalitat dels seus

somnis, les seves pors i el seu futur, amb una barreja d’espe-

rança i incertesa i amb la mirada encara no contaminada per

les misèries de la vida.

Fa cinc anys, Lacuesta es va adonar que havia passat l’espai

de temps suficient com per tornar a filmar els dos germans,

en aquesta ocasió en la seva edat adulta. «Quan ets un nen,

pots fantasiejar amb la teva vida, però arriba un moment en què

ja no pots. Llavors el camí s’escurça fins que et trobes atrapat en

un present que mai no hauries imaginat.»

Així sorgeix Entre dos aguas: d’aquella necessitat de tornar a

uns personatges que no sols han crescut en la pantalla físi-

cament, sinó també de manera simbòlica. Ara veiem Cheíto

convertit en militar i en responsable pare de família, i a Isra

totalment perdut després d’haver sortit de la presó per trafi-

car amb drogues. Segueix turmentat pel seu passat i vol ta-

tuar-se en la seva esquena la mort del seu pare.

TRÀILER                                               FOTOGRAMAS

El seu horari de projecció serà: 17:00, 19:25 i 21:50.

 

dimarts 21 de maig de 2019

LES DISTÀNCIES

Elena Trapé. Catalunya, 2018

amb. Alejandra Jiménez, Miki Esparbé, Isak Férriz,

Bruno Sevilla i Maria Ribera

VO en català. 99 minuts

L’Olívia, l’Eloi, el Guille i l’Anna viatgen a Berlín per visitar

per sorpresa el seu amic Comas, que fa 35 anys. Ell no els

rep com esperaven i durant el cap de setmana les seves

contradiccions afloren i l’amistat es posa a prova. Junts

descobriran que el pas del temps i la distància poden can-

viar-ho tot.

Elena Trapé va debutar al 2010 amb Blog, una pel·lícula

que s’introduïa en l’univers adolescent per extreure d’ell

totes les ansietats i contradiccions inherents d’una edat

plena d’anhels, ràbia, confusió i sentiment d’incompren-

sió. Ara, en la seva següent pel·lícula, abandona l’imagina-

ri juvenil per introduir-se en l’angoixa vital d’una altra ge-

neració, la dels trentanyers en crisi que encara segueixen

sense tenir clar quin és el seu lloc en el món.

I per a això, utilitza el tòpic narratiu dels amics que es re-

troben, per acabar destapant les seves misèries. Però lluny

de recórrer a llocs comuns, Trapé aconsegueix impregnar

el relat d’una mirada profundament personal i ho fa apro-

pant la càmera als rostres dels personatges, seguint els

seus itineraris esquius, inspeccionant cada detall, cada mi-

rada i cadascun dels gestos que s’omplen de significat a

través d’una atmosfera d’incomoditat continguda. Així, es-

devenen representants d’una generació que ha hagut de

claudicar al pes de les responsabilitats i que encara no ha

pogut assolir els seus objectius personals o sentimentals.

TRÀILER                                        FOTOGRAMAS

dimarts 28 de maig de 2019

PETRA

Jaime Rosales. Catalunya, 2018

amb: Bárbara Lennie, Alex Brendemühl, Marisa Paredes,

Joan Botey i Oriol Pla

VO en castellà. 107 minuts

La Petra no sap qui és el seu pare, l’hi han ocultat sempre.

Després de la mort de la seva mare, inicia una recerca que

la condueix fins al Jaume, un cèlebre artista, poderós i des-

pietat. En el camí de conèixer la veritat, la Petra també es

troba amb el Lucas, el fill del Jaume i la Marisa. La història

d’aquests personatges es va entreteixint en una espiral de

malícia, secrets familiars i violència que els duu a tots al

límit. Però el destí donarà un gir a aquesta lògica cruel i

obrirà una escletxa per a la redempció.

«No hi ha un sol tema a Petra. Cada espectador la definiria

per a si mateix. Però la identitat és important. També el destí i

l’enfrontament entre el bé i el mal. La trama està impregnada

d’un halo tràgic al llarg de tot el metratge. Si hagués de resumir

la temàtica de Petra, diria que és una pel·lícula de recerca i

redempció. Abans de començar a dissenyar la pel·lícula vaig

haver de tornar a l’escola. La millor escola de cinema són les

pel·lícules i els llibres sobre cinema. Vaig tornar a llegir els lli-

bres i a veure les pel·lícules que em van marcar en els meus anys

de formació, vaig tornar als clàssics moderns. A Petra tot ha

estat pensat perquè l’espectador es capbussi en la pel·lícula.

Perquè s’instal·li dins d’ella i viatgi amb ella. El viatge és un

viatge cap a la interioritat, la dels personatges i la del propi

espectador.

Més que a cap de les meves anteriors pel·lícules, Petra ha estat

el resultat d’un procés col·lectiu molt participatiu. Hem

comptat amb un equip tècnic excepcional compost per france-

sos, danesos i gent d’ací.»

TRÀILER                                      JAIME ROSALES