HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de setembre

dimarts 7 de maig de 2019



Arantxa Echevarría. Comunitat de Madrid, 2018
amb: Zaira Romero, Rosy Ramírez, Moreno Borja, Rafaela León
i Carolina Yuste
VO en castellà. 105 minuts

Carmen és una adolescent gitana que viu en l’extraradi de
Madrid. Com les altres noies gitanes, està destinada a viure
una vida que es repeteix: casar-se i tenir tants fills com sigui
possible. Però un dia coneix Lola, una gitana poc corrent que
somia amb anar a la universitat, dibuixa grafits d’ocells i és
diferent. Carmen estableix ràpidament una complicitat amb
Lola, i les dues noies descobreixen un món que inevitable-
ment les duu a ser rebutjades per les seves famílies.
«Carmen y Lola és una òpera prima abassegadora, brillantment
escrita i interpretada i amb un missatge tan potent i universal com
necessari.
Bo i que Carmen y Lola és, senzillament, una història d’amor
lèsbic entre dues joves gitanes, Arantxa Echevarría va molt més
enllà. La seva pel·lícula tracta de la necessitat d’acceptar la per-
sonalitat individual enfront del context, per molt complicat que
sigui, de la lluita i la tensió entre cultura i tradició social i el dret
a la intimitat i de l’afirmació que el destí personal ha de ser una
opció personal pròpia, no imposada pels altres.
Per si no n’hi hagués prou, la cineasta ho filma tot amb un gust
exquisit i un gran domini de les situacions dramàtiques, amb un
ús inspirat de la càmera que imprimeix a les imatges un ritme
sostingut que mai no decau.»

TRÀILER                                     FOTOGRAMAS

dimarts 14 de maig de 2019

Isaki Lacuesta. Catalunya, 2018
amb: Israel Gómez Romero “Isra” i Francisco José Romero
“Cheíto”
VO en castellà. 135 minuts

Han passat més de deu anys des que Isaki Lacuesta va en-
registrar per primera vegada amb la seva càmera a Isra i
Cheíto, dos germans que acabaven de perdre el seu pare i
que vivien a l’illa de San Fernando, Cadis. El director s’havia
traslladat a la localitat per rastrejar l’esperit del cantaor Ca-
marón de la Isla en les seves gents i va trobar aquells dos
nens orfes i ferits que parlaven amb tota naturalitat dels seus
somnis, les seves pors i el seu futur, amb una barreja d’espe-
rança i incertesa i amb la mirada encara no contaminada per
les misèries de la vida.
Fa cinc anys, Lacuesta es va adonar que havia passat l’espai
de temps suficient com per tornar a filmar els dos germans,
en aquesta ocasió en la seva edat adulta. «Quan ets un nen,
pots fantasiejar amb la teva vida, però arriba un moment en què
ja no pots. Llavors el camí s’escurça fins que et trobes atrapat en
un present que mai no hauries imaginat.»
Així sorgeix Entre dos aguas: d’aquella necessitat de tornar a
uns personatges que no sols han crescut en la pantalla físi-
cament, sinó també de manera simbòlica. Ara veiem Cheíto
convertit en militar i en responsable pare de família, i a Isra
totalment perdut després d’haver sortit de la presó per trafi-
car amb drogues. Segueix turmentat pel seu passat i vol ta-
tuar-se en la seva esquena la mort del seu pare.

TRÀILER                                               FOTOGRAMAS


El seu horari de projecció serà: 17:00, 19:25 i 21:50.
 

dimarts 21 de maig de 2019



Elena Trapé. Catalunya, 2018
amb. Alejandra Jiménez, Miki Esparbé, Isak Férriz,
Bruno Sevilla i Maria Ribera
VO en català. 99 minuts

L’Olívia, l’Eloi, el Guille i l’Anna viatgen a Berlín per visitar
per sorpresa el seu amic Comas, que fa 35 anys. Ell no els
rep com esperaven i durant el cap de setmana les seves
contradiccions afloren i l’amistat es posa a prova. Junts
descobriran que el pas del temps i la distància poden can-
viar-ho tot.
Elena Trapé va debutar al 2010 amb Blog, una pel·lícula
que s’introduïa en l’univers adolescent per extreure d’ell
totes les ansietats i contradiccions inherents d’una edat
plena d’anhels, ràbia, confusió i sentiment d’incompren-
sió. Ara, en la seva següent pel·lícula, abandona l’imagina-
ri juvenil per introduir-se en l’angoixa vital d’una altra ge-
neració, la dels trentanyers en crisi que encara segueixen
sense tenir clar quin és el seu lloc en el món.
I per a això, utilitza el tòpic narratiu dels amics que es re-
troben, per acabar destapant les seves misèries. Però lluny
de recórrer a llocs comuns, Trapé aconsegueix impregnar
el relat d’una mirada profundament personal i ho fa apro-
pant la càmera als rostres dels personatges, seguint els
seus itineraris esquius, inspeccionant cada detall, cada mi-
rada i cadascun dels gestos que s’omplen de significat a
través d’una atmosfera d’incomoditat continguda. Així, es-
devenen representants d’una generació que ha hagut de
claudicar al pes de les responsabilitats i que encara no ha
pogut assolir els seus objectius personals o sentimentals.

TRÀILER                                        FOTOGRAMAS


dimarts 28 de maig de 2019



Jaime Rosales. Catalunya, 2018
amb: Bárbara Lennie, Alex Brendemühl, Marisa Paredes,
Joan Botey i Oriol Pla
VO en castellà. 107 minuts

La Petra no sap qui és el seu pare, l’hi han ocultat sempre.
Després de la mort de la seva mare, inicia una recerca que
la condueix fins al Jaume, un cèlebre artista, poderós i des-
pietat. En el camí de conèixer la veritat, la Petra també es
troba amb el Lucas, el fill del Jaume i la Marisa. La història
d’aquests personatges es va entreteixint en una espiral de
malícia, secrets familiars i violència que els duu a tots al
límit. Però el destí donarà un gir a aquesta lògica cruel i
obrirà una escletxa per a la redempció.
«No hi ha un sol tema a Petra. Cada espectador la definiria
per a si mateix. Però la identitat és important. També el destí i
l’enfrontament entre el bé i el mal. La trama està impregnada
d’un halo tràgic al llarg de tot el metratge. Si hagués de resumir
la temàtica de Petra, diria que és una pel·lícula de recerca i
redempció. Abans de començar a dissenyar la pel·lícula vaig
haver de tornar a l’escola. La millor escola de cinema són les
pel·lícules i els llibres sobre cinema. Vaig tornar a llegir els lli-
bres i a veure les pel·lícules que em van marcar en els meus anys
de formació, vaig tornar als clàssics moderns. A Petra tot ha
estat pensat perquè l’espectador es capbussi en la pel·lícula.
Perquè s’instal·li dins d’ella i viatgi amb ella. El viatge és un
viatge cap a la interioritat, la dels personatges i la del propi
espectador.
Més que a cap de les meves anteriors pel·lícules, Petra ha estat
el resultat d’un procés col·lectiu molt participatiu. Hem
comptat amb un equip tècnic excepcional compost per france-
sos, danesos i gent d’ací.»

TRÀILER                                      JAIME ROSALES