dimarts 4 de febrer de
2020
Haifaa Al-Mansour.
Estats
Units, 2018
amb: Elle Fanning, Douglas
Booth, Bel Powzey, Tom Sturridge,
Ben Hardy i Maisie Williams.
VO en anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts
Aborda la trajectòria vital de la creadora de Frankenstein com
si es tractés d’una “woman’s
picture”, un melodrama centrat
en l’aventura d’una dona que intenta reafirmar-se com a tal
en una societat hostil. És la història d’una artista que lluita
per obtenir el reconeixement en unmón d’homes, ja es tracti
del seu marit—el poeta Percy Shelley—dels amics d’aquest
—Lord Byron, sense anar més lluny— o del seu propi pare,
un antic radical vingut a menys.
La pel·lícula sap extreure una energia, una veritat que acaba
presentant la protagonista com una noia combativa però
fràgil, l’enfrontament de la qual amb la societat de la seva
època té més a veure amb les pel·lícules de Nicholas Ray
(per exemple, Rebelde
sin causa) que amb la típica ficció
britànica
d’inspiració literària.
Resulta més emotiva i subtil quan prescindeix dels grans
tòpics de la història que tots coneixem—el naixement de la
novel·la en la ment deMary, durant la seva estada a Ginebra
a la casa de Byron—i es llença a narrar les petites coses, les
tragèdies quotidianes, la manera en què una jove desorientada
esdevé a poc a poc una dona i una artista, malgrat que
sigui a costa de perdre la fe en l’amor i en la vida tal comels
havia concebut en la seva primera joventut.
Un film ple d’encerts. El principal, la decisió de la seva
autora
de ressaltar els paral·lelismes entre Mary Shelley i el seu
celebrat monstre sense caure en l’evidència.
