HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre


dimarts 6 de setembre de 2016

Sarah Gavron. Gran Bretanya, 2015
amb: Meryl Streep, Carey Mulligan, Helena Bonham Carter,
Anne-Marie Duff, Brendan Gleeson i Ben Whishaw
VO en anglès amb subtítols en castellà. 106 minuts

Conta la història de les sufragistes angleses dels albors de la
Primera Guerra Mundial. La majoria d’aquestes dones no
provenien de les classes altes, sinó que eren dones treballadores
que veien com les seves protestes pacífiques no servien
per a res. Cada cop més radicalitzades, estaven disposades
a perdre-ho tot en la seva recerca incansable de la
igualtat: la seva feina, la seva llar, els seus fills i les seves
vides. Aquesta és la història deMaud, una d’aquestes dones,
i de la seva lluita i la de les seves companyes per la dignitat.
Al 1900, a Gran Bretanya, malgrat dur més de 50 anys reclamant-
ho, les dones (igual que els pobres, els presos i els malalts
mentals) no tenien dret a vot. La creació, al 1903, de la
Unió Política i Social de les Dones i el trasllat de la seva seu
a Londres tres anys després va acarnissar una lluita fins
aleshores força inconsistent. Amb l’esclat de la Primera GuerraMundial,
la dona britànica, molt ben considerada després
d’anys de lluita social, es va posar al servei del seu país en la
contesa. Com a reconeixement, el Parlament Britànic va
aprovar, al 1918, el dret al vot parlamentari a les dones majors
de 30 anys i pertanyents a la classe adinerada.
«Em va sorprendre que aquesta història tan poderosa mai no
hagués estat contada en el cinema. Vaig decidir que l’enfocament
més interessant seria reflectir el moviment a través dels ulls d’una
dona normal i desconeguda, per a, d’aquesta manera, explorar
com la injustícia pot radicalitzar la gent, com les persones poden
estar disposades a sacrificar-ho tot per un ideal.»

TRÀILER                                           SARAH GAVRON


dimarts 13 de setembre de 2016

László Nemes. Hongria, 2015
amb: Géza Röhrig, Levente Molnár, Urs Rechn, Todd Charmont
i Sándor Zsótér
VO en hongarès, yiddish, alemany, rus, polonès, francès, grec, eslovac
i hebreu amb subtítols en castellà. 107 minuts

Auschwitz, 1944. Saúl Ausländer és un presoner hongarès
que treballa en un dels forns crematoris. És obligat a cremar
tots els cadàvers dels habitants del seu propi poble però, fent
ús de la seva pròpia moral, intenta salvar de les flames el cos
d’un noi jove a qui considera el seu fill i busca un rabí per
poder enterrar-lo dignament. Saúl s’allunya dels supervivents
i dels seus plans de revolta per salvar les restes d’un
fill del qual mai no s’en va ocupar quan era viu.
«Aquesta pel·lícula no narra la història de l’Holocaust, sinó senzillament
la història d’un home atrapat en una situació esgarrifosa,
limitat en l’espai i en el temps. Dos dies en la vida d’un home
que es veu obligat a perdre la seva humanitat i que troba la supervivència
moral en el rescat d’un cadàver.
En una història tan obscura com la narrada aquí, crec que també
es palpa un gran sentiment d’esperança: a través de la pèrdua
total de la integritat, dels valors i de la religió, un home comença
a escoltar una feble veu en el seu interior que l’empeny a realitzar
una gesta aparentment inútil, per acabar trobant moralitat i un
afany de supervivència en el seu interior.»

TRÀILER                                             LÁSZLÓ NEMES



dimarts 20 de setembre de 2016



Giulio Ricciarelli. Alemanya, 2014
amb: Alexander Fehling, André Szymanski, Friederike Becht
i Gert Voss
VO en alemany amb subtítols en castellà. 122 minuts

Alemanya, 1958. El jove fiscal Johann Radmann, amb la
col·laboració del periodista Thomas Guielka i sota la supervisió
del fiscal general Fritz Bauer, comença a investigar
antics membres de les SS que serviren a Auschwitz.
Aviat descobrirà que es van cometre horrors que el país
prefereix no remoure.
Sense pretendre ser un thriller, aconsegueix l’essència
d’aquest: la peripècia personal com a generadora d’un retrat
en clau d’intriga d’una realitat. La de la pel·lícula és la
del jove protagonista, que passa de la tranquil·la ignorància
sobre l’Holocaust a ser consciència viva de la seva generació
i la dels seus pares.
Tan important és que tots els alemanys es preguntin si el
seu pare fou un assassí? En aquesta frase, pronunciada en
la pel·lícula pel fiscal Walter Friedberg, partidari de silenciar
els crims del nazisme, es condensa la problemàtica
que planteja La conspiración del silencio. És un tema que
s’hauria seguit silenciant si quatre persones valentes (el
fiscal general i tres fiscals joves) no haguessin superat tots
els obstacles i defensat la seva visió dels judicis de Frankfurt
fins a la seva fi. El personatge Johann Radman fusiona
en un de sol aquells tres joves fiscals reals.



dimarts 27 de setembre de 2016

David Oelhoffen. França, 2014
amb: Viggo Mortensen i Reda Kateb
VO en francès i àrab amb subtítols en castellà. 110 minuts

David Oelhoffen conjuga en el notable western Lejos de los
hombres dues variables que no acostumen a anar juntes:
delicadesa i contundència. Inspirada en el relat d’Albert
Camus El huésped, del que extrau infinitat d’idees que no
sols no han caducat sinó que estan d’absoluta actualitat, la
seva pel·lícula parteix d’elements mínims (dos homes en
ruta per un paratge bonic però hostil) per parlar sense pretensions
ni temptacions místiques dels grans temes.
Ambientada a Algèria el 1954, en plena revolta, i centrada
en la relació entre un professor i el jove algerià acusat
d’assassinat a qui ha de custodiar, Lejos de los hombres es
recolza en el detall i el gest, la immensitat i la bellesa del
paisatge i un text escàs en paraules i ric en reflexions per
narrar un viatge físic i emocional. La contenció de Viggo
Mortensen, immens en la creació del seu personatge, matisa
un film sobre fronteres físiques i mentals. L’actor va
haver d’aprendre àrab i perfeccionar el seu francès per a
interpretar el seu poliglot personatge.
«Quan vaig llegir el conte de Camus, des del principi el vaig
visualitzar en la meva ment com un western. El conte ja té elements
del gènere: l’escola aïllada, el fet d’haver de conduir un
home per aquells paratges, la confrontació entre dos bàndols,
en aquest cas els algerians i els francesos… Un enfrontament
que em recordava el western més humanista.»