HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre


dimarts 12 de gener de 2016


Jafar Panahi. Irán, 2014
VO en farsi amb subtítols en castellà. 82 minuts

Un taxi groc recorre els animats carrers de Teheran. Al taxi
hi pugen tota mena de passatgers, a quin més diferent. I parlen
amb el conductor amb absoluta franquesa, sense adonarse’n
de que qui els està entrevistant, a través d’una minúscula
càmera oculta col·locada a la part davantera del vehicle,
és el mateix director Jafar Panahi. Aquests trajectes en taxi
on es barregen el drama i la comèdia li permeten al cineasta
prendre el pols a la societat iraniana.
«El rodatge va començar el 27 de setembre de 2014 i va durar
quinze dies. Cap dels actors no és professional: són coneguts o
coneguts de coneguts. La petita Hana, l’advocada i activista en
favor dels drets humans Nasrin Sotoudeh i el venedor de DVD
Omid s’interpreten a si mateixos. L’estudiant cinèfil és el meu nebot.
La mestra, la dona d’un amic. El lladre, l’amic d’un amic. El
ferit ve de províncies…
Cada nit editava les imatges a casa meva. Així que al final de
cada dia de rodatge ja disposava d’un primer muntatge, del qual
en feia una còpia de seguretat i l’anava amagant en llocs diferents.
També vaig fer còpies de seguretat del muntatge final i les
vaig amagar en ciutats diferents. D’aquesta manera em vaig assegurar
que la meva pel·lícula no corria cap perill perquè ningú
podria trobar-la.»
Jafar Panahi té prohibit fer cinema al seu país per part del
govern iranià. És considerat persona non grata i les seves
pel·lícules són catalogades de propaganda antiiraniana per
les autoritats del seu país.




dimarts 19 de gener de 2016






Marc Recha. Catalunya, 2015
amb: Roc Recha, Sergi López i Marc Recha
VO en català. 70 minuts

En un paratge solitari a prop de la costa, un nen fa volar l’estel que li ha construït el seu pare. Fa vent i l’estel s’enreda entre la
vegetació. El nen necessita de l’ajuda del seu pare per seguir fent volar l’estel. Junts, errant enmig de la natura, expliquen un
conte íntim i especial: el d’un gegant que sempre té gana.
L’estel
«L‘estel el fem volar els dies que bufa el vent quan tornem de l’escola passant per una muntanya molt alta. És un estel que vam construir
a casa, però el fil sempre s’acaba enredant en els matolls. I mentre el desenredem, parlem de moltes coses. Al Roc li agrada passar per
una pista forestal que travessa el bosc fins arribar a casa.»


La pel·lícula
«La idea de fer un rodatge espontani la va tenir l’AitorMartos, que em va engrescar per realitzar una pel·lícula espontània, fresca, sense
intermediaris, construïda directament amb la complicitat de l’equip humà i la col·laboració dels proveïdors tècnics. Vaig entomar el repte
i en dues setmanes el guió estava a punt per rodar. El rodatge va ser breu, intens i prolífic. Amb la complicitat i la generositat de tothom
vam filmar una història de ficció que, després, amb la post-producció vam acabar d’arrodonir. Aquesta llibertat pluridimensional que
vam assaborir i gaudir en totes les fases de la producció, sens dubte, va ser determinant per arribar al final de l’aventura col·lectiva i,
després, sumar més complicitats un cop acabada la pel·lícula.»
La història
«El repte era crear una història amb la relació de complicitat que al llarg dels anys un nen i el seu pare han anat construint a través de
la seva convivència. Poder veure de molt a prop la relació entre el fill i el pare i captar amb un cert lirisme contingut tot l’univers invisible
que l’infant construeix en el seu camí d’aprenentatge natural. Filmar aquest aprenentatge, veure’l en directe i sense artificis i des de la
subtilitat i el respecte. Acompanyar l’infant en el descobriment que fa amb les coses que l’envolten i la seva curiositat envers la natura, el
paisatge i els seus elements que esdevenen màgics.»

TRÀILER                                                       MARC RECHA



dimarts 26 de gener de 2016

Sebastian Schipper. Alemanya, 2015
amb: Laia Costa, Frederick Lau, Franz Rogowski, Max Mauff,
Burak Yigit i Nadja Laura Mijthab
VO en anglès i alemany amb subtítols en castellà. 140 minuts

En el famós barri berlinès de Kreuzberg, la càmera és testimoni
durant poc més de dues hores de tot el que li passa
a Victòria, una noia espanyola que s’acaba d’instal·lar a
Berlín.
«Aquesta no és una pel·lícula sobre l’atracament a un banc. És
senzillament l’atracament a un banc. Victoria es va filmar en
una sola presa. En dues hores i catorze minuts. Sense talls,
sense trucs. Només amb una única presa.
El primer pensament que vaig tenir sobre aquest projecte fou
que jo en lameva vidamai no robaria un banc. I la idea no em
va agradar. Estic convençut de que seria una experiència incomparable.
No el fet de fer mal, ferir o segrestar algú, sinó el
fet d’entrar en una zona fosca i plena de pors, treure una pistola
i exigir-ho tot: aquí i ara.
Així que allà estava: la idea de robar un banc i la certesa de
que no éremlladres, sinó cineastes. Però, ¿i si filméssim la pel·lícula
sencera en una sola presa, l’hora abans i l’hora després
del robatori? Així coneixem als personatges, escoltem les seves
històries, descobrim les seves esperances, la seva desesperació i
el seu anhel de fer quelcom que els canviarà a tots. En el fons
la finalitat no és el robatori en si, sinó el viatge que genera tot
el procés fins a aconseguir l’objectiu

TRÀILER                               SEBASTIAN SCHIPPER

Els horaris d’aquesta pel·lícula seran els següents:
17.00, 19.25 i 21.50 h.
dimarts