HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE SETEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de setembre

MIL CRETINS

dimarts 5 d’abril de 2011


Ventura Pons. Catalunya, 2010
amb:  Joan Crosas, Roger Príncep, Òscar Rabadan, Francesc Orella, Dafnis Balduz, Mingo Ràfols, Clara Segura, Mar Ulldemolins, Toni Albà, Edu Soto, Joel Joan, Santi Millán, Julieta Serrano, Jordi Bosch i Joan Borràs
VO en català. 92 minuts

            Quinze històries de Quim Monzó, contemporànies i històriques, on, en clau d’humor, sarcasme i valentia, es passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor, però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, afrontant el difícil equilibri entre vida i misèria humanes.

            “Fa més de quinze anys vaig rodar la meva primera pel·lícula sobre textos de Quim Monzó, El perquè de tot plegat. Amb el Quim comparteixo dècades d’amistat i diversos treballs; així doncs, per què no tornar a en Monzó desprès d’aquell enorme èxit? És molt fàcil d’explicar. Segueixo adorant les seves històries, crec que cada vegada són més punyents i el seu mordaç contingut temàtic evoluciona d’una manera semblant a la que jo mateix he experimentat personalment. I a més m’han permès un nou joc narratiu encara més divertit que la nostra primera experiència junts.”

                                                                                                          VENTURA PONS

LONDON RIVER

dimarts 12 d’abril de 2011


Rachid Bouchareb. Gran Bretanya, 2010
amb: Brenda Blethyn, Sotigui Kouyaté, Francis Magee, Sami Bouajila, Roschdy Zem i Marc Baylis
VO en anglès amb subtítols en castellà. 87 minuts

            El 7 de juliol de 2007 un seguit de bombes explotaren al metro de Londres, totes fetes esclatar per terroristes radicals. Més de 700 persones resultaren greument ferides, varen morir 56 persones; les autoritats més tard descobriren una gravació d’un dels jihaidistes, declarant la guerra de la seva secta contra el Regne Unit. El drama de Rachid Bouchared London River posa rostre humà a aquest conflicte, mitjançant el relat de les històries fictícies de dues persones les vides de les quals s’han vist capgirades per aquest cataclisme.
            Ousmane és un musulmà que viu a França, la senyora Sommers és una vídua de guerra cristiana que viu en una illa del Canal de la Mànega. Bo i que són desconeguts i ambdós tenen diferents formacions religioses, aquests éssers estranys es veuran units a la ciutat de Londres per una tragèdia compartida: cadascun dels dos ha perdut el contacte amb el seu fill des del dia dels atacs, la senyora Sommers amb la seva filla Jane i Ousmane amb el seu fill Alí. Junts rastrejaran la ciutat a la recerca dels seus éssers estimats, impulsats per l’esperança de què segueixin vius.

                                                                                                 LA FINESTRA DIGITAL

LE SILENCE DE LORNA

dimarts 19 d’abril de 2011


Jean-Pierre i Luc Dardenne. Bèlgica-França, 2010
Amb: Arta Dobroshi, Jérémie Renier i Fabrizio Rongione
VO en franès amb subtítols en castellà. 105 minuts

            Per poder convertir-se en propietària d’un bar al costat del seu promès, Lorna, una jove albanesa que viu a Bèlgica, esdevé còmplice d’un diabòlic pla concebut per Fabio, un mafiós que ha previst un fals matrimoni entre la noia i Claudy. L’enllaç li permetrà a ella obtenir la ciutadania belga i després casar-se amb un altre mafiós rus que pagarà un munt de diners per aconseguir el mateix. Però perquè aquest segon matrimoni sigui possible, Fabio ha planejat assassinar Claudy. Podrà Lorna mantenir-se en silenci?

            “El to sensual i dolç de la pel·lícula li debem a Arta. La seva cara, la seva veu, la seva forma de moure’s, de parlar francès amb aquell accent… També probablement per la nostra percepció de les coses amb la càmera, i perquè la pel·lícula és una història d’amor. Estiguèrem d’acord en què Lieja, una ciutat gran amb gent al carrer a totes hores del dia, representava per Lorna, que ve d’Albània, totes les esperances possibles. També volíem veure Lorna enmig de la gent, gent a prop d’ella però que no sap res del seu secret.”

                                                                            JEAN-PIERRE i LUC DARDENNE


BRIGHT STAR

dimarts 26 d’abril de 2011


Gran Bretanya/Austràlia/França, 2009
amb: Abbie Cornish, Ben Wishaw, Paul Schneider i Kerry Fox.
VO en anglès amb subtítols en castellà. 119 minuts

            El poeta romàntic John Keats va escriure el poema d’amor Bright Star per a la seva veïna de 18 anys Fanny Brawne. Aquesta és la història del seu gran amor, en el Londres de 1818.
            “El film retrata el romanço entre la jove Fanny Brawne i el poeta John Deats, una relació tan intensa com plena de dificultats.
Les restriccions narratives de la pel·lícula imiten les pròpies de la vida de Fanny, l’espera pacient del destí pròpia de qualsevol noia de l’època: la seva vida familiar, la seva obsessió amb la costura, les limitacions en les seves activitats i les seves sortides tutelades. Contra totes aquestes restriccions, la seva determinada passió per Keats, expressada en les notes que li va deixar sota el seu coixí o presentant-se davant la seva finestra quan estava malalt, sembla encara més transcendent.
            La qualitat més important d’aquesta història fou transmetre la intimitat dels persontatges a l’espectador.
Veig el món de Keats i Fanny ple de llum, literalment vessant llum, i fins i tot malgrat que la pel·lícula acaba amb la mort del poeta, la làmpara del seu geni poètic i del seu esperit únic, roman encesa.
L’ambició de Bright Star és transmetre aquell sentiment al públic, encendre la làmpara.”

                                                                                                      JANE CAMPION

dimarts 1 de març de 2011


Judith Colell i Jordi Cadena. Catalunya, 2010
Amb: Aina Clotet, Clàudia Pons, Lydia Zimmermann, Hans Richter, Pep Sais i Jordi Gràcia
VO en català. 72 minuts

A l’Elisa, que farà onze anys a l’estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus. Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L’amic del pare l’ha fet plorar i després li ha dit: “Si deixes de plorar, et regalaré un braçalet de plata”.
Ningú no s’adona del que ha passat. L’Elisa està una mica estranya i prou. Fins que passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies i truca a la seva mare per demanar-li, espantada: “Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible”.

”Basada en la novel·la de Lolita Bosch Elisa Kiseljak, Elisa K està concebuda com un díptic marcat pel dos temps narratius que condicionen el trajecte vital de la protagonista. D’aquesta manera, a la primera part, en blanc i negre, es narra part de la seva infantesa, quan als deu anys va ser violada per un amic del seu pare sense que l’agressió no sortís mai a la llum i sense que ella pogués denunciar-la. La segona part, en canvi, rodada en color, mostra una Elisa convertida en una jove de vint-i-pocs anys que ha d’enfrontar-se a l’abús patit de nena quan per fi aconsegueix recordar el que va passar.”
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              DIRIGIDO



dimarts 8 de març


Rodrigo García. Estats Units, 2009
amb: Naomi Watts, Annette Bening, Kerry Washington i Samuel L. Jackson
VO en anglès amb subtítols en castellà. 125 minuts

Karen viu obsessionada amb aquella decisió que la va portar , en la seva adolescència i empesa per la seva mare, a donar en adopció la seva filla. Aquell nadó és, ara, una ambiciosa i molt independent advocada. D’altra banda, Lucy vol ser mare costi el que costi, la qual cosa la portarà a canviar el seu estil de vida.

“L’absència i la pèrdua són els temes centrals de la pel·lícula. L’adopció estimula molt la imaginació i té un paper rellevant en aquesta història, però no deixa de ser-ne el marc. La idea inicial i fonamental és com aquella absència va formant i deformant les protagonistes.”
                                                                                              RODRIGO GARCÍA




dimarts 15 de març


Yousry Nasrallah. Egipte, 2009 – 16.00, 18.25 i 20.45 h
amb: Mona Zakki, Mahmoud Hemeida, Hassan el Raddad i Nesrine Amin
VO en àrab amb subtítols en castellà. 135 minuts

“Més del 70% de les llars egipcies depenen de la feina de les dones, però la societat els exigeix cada cop més submissió. El cinema egipci recent margina les dones amb caràcter i les atorga el paper de mare, esposa, promesa…, de simples objectes de desig o de dones de mala reputació sota la tutela de virtuosos personatges masculins. Una de les característiques més atractives d’aquesta història és que ens permetia la inversió de rols, convertint els homes en objectes de desig.”
                                                                                  YOUSRY NASRALLAH




dimarts 22 de març


Xialou Guo. Regne Unit, 2010
Amb: Huang Lu, Wei Yi Bo, Geoffrey Hutchines, Chris Ryman, Zhang Lanli i Li Jiyi
VO en anglès i mandarí amb subtítols en castellà. 98 minuts

”Mei és un personatge enigmàtic. Intentem seguir-la, entendre el seu comportament i el perquè de les seves decisions. Quan Mei deixa el seu poble per la ciutat és una mica com un nen quan surt del ventre matern. El món exterior és estrany, sigui a Xina o a Occident. La pel·lícula tracta del viatge interior de la protagonista, dels riscos que està disposada a córrer, de la seva descoberta i del preu que ha de pagar per les seves aventures. Parla d’una persona immadura que comença a conèixe’s a si mateixa, a tenir desitjos.”
                                                                                                          XIALOU GUO




Dimarts 29 de març


Abbas Kiarostami. França/Itàlia/Iran, 2010
Amb: Juliette Binoche, William Shimell, Jean-Claude Carrière, Agathe Natanson i Gianna Giachetti
VO en francès, anglès i italià amb subtítols en castellà. 106 minuts

En primer lloc reinventa una variant genèrica, la del melodrama amorós ubicat a Itàlia, presuntament a la Toscana, i ple de referents coneguts: sol, llum, oliveres, camps de vinyes, menges, vins, passejades… Després escenifica una relació amorosa més o menys tradicional, feta a cops d’afecte i de distraccions, d’afalacs i de despit, a partir d’una impostura: la parella que formen una galerista francesa i un escriptor anglès fingeixen conèixe’s i reconèixe’s en les seves misèries des de fa anys, però en realitat acaben de trobar-se, no hi ha cap història entre ells ( o hi ha, certament, totes les històries que uneixen a qualsevol parella que va a la Toscana a fer l’amor) i escenifiquen abans d’hora allò que el temps acabarà malaguanyant.

Binoche i Shimell són una còpia de totes les parelles del món, són una còpia certificada de les relacions entre homes i dones des de l’inici dels temps; són, en difinitiva, abstraccions universals, la qual cosa no és un contrasentit, ja que a partir d’una relació abstracta s’arriba, ací, a la universalitat dels afectes i les incomprensions.

                                                                                                                      DIRIGIDO