Dimarts 29 de març
Abbas Kiarostami. França/Itàlia/Iran, 2010
Amb: Juliette Binoche, William Shimell, Jean-Claude Carrière, Agathe Natanson i Gianna Giachetti
VO en francès, anglès i italià amb subtítols en castellà. 106 minuts
En primer lloc reinventa una variant genèrica, la del melodrama amorós ubicat a Itàlia, presuntament a la Toscana , i ple de referents coneguts: sol, llum, oliveres, camps de vinyes, menges, vins, passejades… Després escenifica una relació amorosa més o menys tradicional, feta a cops d’afecte i de distraccions, d’afalacs i de despit, a partir d’una impostura: la parella que formen una galerista francesa i un escriptor anglès fingeixen conèixe’s i reconèixe’s en les seves misèries des de fa anys, però en realitat acaben de trobar-se, no hi ha cap història entre ells ( o hi ha, certament, totes les històries que uneixen a qualsevol parella que va a la Toscana a fer l’amor) i escenifiquen abans d’hora allò que el temps acabarà malaguanyant.
Binoche i Shimell són una còpia de totes les parelles del món, són una còpia certificada de les relacions entre homes i dones des de l’inici dels temps; són, en difinitiva, abstraccions universals, la qual cosa no és un contrasentit, ja que a partir d’una relació abstracta s’arriba, ací, a la universalitat dels afectes i les incomprensions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada