dimarts 3 de setembre de 2019
Benedikt
Erlingsson. Islàndia, 2018
amb: Halldóra Geirhardsdóttir, Jóhann
Sigurdarson,
Juan Camillo Román Estrada i Jörundur
Ragnarsson
VO en
islandès amb subtítols en castellà. 100 minuts
Als seus cinquanta anys, Halla,
professora de cant, declara
la guerra a la indústria local de
l’alumini, que està contami-
nant el país, per a la qual cosa pren
tota mena de riscos amb
l’objectiu de protegir el medi
ambient a Islàndia. Això no
obstant, la seva situació podria
canviar amb l’arribada ines-
perada d’una carta que dona llum
verda per fi als seus
tràmits d’adopció d’una nena.
«Aquesta pel·lícula està destinada a
ser un conte heroic en el
nostre món permanentment amenaçat. Un
conte heroic narrat
com una aventura, un conte de fades
explicat amb un somriure
als llavis. La nostra heroïna, sola
davant un planeta en constant
transformació, assumeix el paper de
salvar la Mare Terra i les
generacions futures.
Els músics que toquen són visibles.
Ells són la força interior, que
lluita dins de l’ànima de l’heroïna.
Per què? Els antics grecs creien
que els individus creatius estaven
posseïts per un dimoni, o més
ben dit, que estaven perseguits per
un dimoni que els inspirava
amb bones idees. Els músics i el cor
ucraïnès que apareixen a la
pantalla són en certa manera els
dimonis que intenten impregnar
la nostra heroïna de coratge, poder i
bones idees. Igual que un
cor grec, poden dirigir-se a l’heroi
i al públic i ressaltar decisions
importants amb un poderós ball. Es
podria dir que cada vegada
que un músic està davant la càmera
tocant, el cineasta posa co-
metes davant de l’escena,
recordant-nos que ens trobem enmig
d’una ficció i que darrera de tota
aquesta pretensió hi ha un mis-
satge o una conclusió a la que el
públic ha d’arribar.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada