HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 11 d’agost de 2015

Noah Baumbach. Estats Units, 2012
amb: Greta Gerwig, Mickey Sumner, Adam Driver i
Grace Gummer
VO en anglès amb subtítols en castellà. 86 minuts

Frances viu a Nova York, tot i que ben mirat no té apartament
propi. Frances aprèn a ballar en una companyia de
dansa, encara que no se sent ballarina. Frances té la seva
millor amiga en Sophie, però ara mateix no es parlen. Frances
se’n va a passar un cap de setmana a París i no li surt
massa bé. Frances vol molt més d’allò que té, però gaudeix
de la vida amb inexplicable joia i despreocupació.
Frances Ha és una faula moderna sobre la joventut, l’amistat,
l’ambició, els reptes personals, la lleialtat i l’optimisme per
damunt de totes les coses. En clau de retrat d’una generació
i amb una excel·lent fotografia en blanc i negre, ret un sincer
homenatge a la Nouvelle Vague francesa, concretament a
les primeres pel·lícules en blanc i negre de Jean Luc Godard
i François Truffaut.
Amb un to proper i emotiu, la pel·lícula es posa al servei de
l’actriu i coguionista del film Greta Gerwig, i aquesta li correspon
amb escreix, amb una notable interpretació capaç
d’omplir la pantalla amb la seva sola presència.
Gerwig es reconeix en el personatge de Frances, incapaç de
madurar i de prendre’s la vida seriosament, una nena gran a
qui tots adoren amb molta condescendència. «Hi ha una etapa
en la vida en què ser un desastre és encisador i fins i tot resulta
sexy», confessa. «Però quan compleixes els 27 deixa de ser-ho i
esdevé quelcom patològic, la qual cosa t’obliga a reaccionar.»




dimarts 18 d’agost de 2015

Cédric Klapisch. França, 2013
amb: Romain Duris, Audrey Tautou, Cécile de France i
Kelly Reilly
VO en francès i anglès amb subtítols en castellà. 117 minuts

Xavier ja ha complit els quaranta i torna a la pantalla gran
al costat de Wendy, Isabelle i Martine, quinze anys després
d’Una casa de locos (L’auberge espagnol, 2000), i deu
des de Las muñecas rusas (Les poupées russes, 2005).
Xavier encara no s’ha assentat, i més aviat se li està complicant
l’existència. Té dos nens, i les seves ànsies de viatjar
l’han portat a Nova York. Intenta trobar el seu lloc com
a fill, pare i home, perdut en el bulliciós caos de Chinatown.
Separació, famílies polítiques, pares gais, immigració,
treball en negre, globalització: la vida de Xavier és
com un trencaclosques xinès. Però bo i que pateixi de
manca de cohesió i calma, com el propi Nova York i l’època
en què vivim, tot això li proporciona una abundant font
d’inspiració per escriure.
«Aquells tres llargmetratges que ara batejo com “la trilogia dels
viatges de Xavier”, narren la història de com les vides dels integrants
d’aquella generació s’han vist marcades per la cultura
del viatge. Això es pot comprovar ara: els antics estudiants
Erasmus han esdevingut “autèntics ciutadans del món”.
Aquells tres films descriuen una generació de gent que va
créixer en paral·lel a la configuració de la nova Europa i la
noció de globalització.»

TRÀILER                               CÉDRIC KLAPISCH



dimarts 25 d’agost de 2015

John Carney. Estats Units, 2013
amb: Keira Knightley, Mark Ruffalo, Adam Levine,
Hailee Steinfeld i Catherine Keener
VO en anglès amb subtítols en castellà. 104 minuts

Gretta i Dave són una parella enamorada, alhora que companys
compositors de cançons, que arriben a Nova York
quan ell signa un acord amb un important segell discogràfic.
Però la seva recentment adquirida reputació
tempta Dave, qui abandona Gretta, que queda sumida en
el desconsol.Quan Dan, un productor discogràfic en hores
baixes, descobreix Gretta durant una actuació en els escenaris
de l’East Village, queda captivat a l’instant pel seu
talent i li proposa començar a treballar junts.
«Una optimista, amable, enlluernadora i màgicament tocada
pel sentit de la meravella sentimental faula humanista sobre les
segones oportunitats.
La pel·lícula de John Carney és de les que et fa sortir del cinema
amb una pujada de bon rotllo. És d’agrair la proximitat, entrega
i sensibilitat que demostra en les seves millors escenes: l’enregistrament
dels temes a l’aire lliure, especialment en el carreró
amb els nens o en aquell terrat que descriu una reconciliació
paterno-filial amb una senzillesa digne d’aplaudir.»

TRÀILER                                                   FOTOGRAMAS



dimarts 7 de juliol de 2015

Woody Allen. Estats Units, 2014
amb: Eileen Atkins, Colin Firth, Marcia Gay Harden, Hamish
Linklater, Simon McBurney, Emma Stone i Jacki Weaver
VO en anglès amb subtítols en castellà. 97 minuts

Per bé que oculta sota una màscara de comèdia romàntica
d’època i els magnífics paisatges de la Provença francesa,
Magia a la luz de la luna és una nova incursió als temes que
sempre han marcat l’univers allenià: la vida, la mort i l’existència
de Deu.
Amb el pas dels anys, Woody Allen demostra haver assolit
una lleugeresa gairebé insultant, una inusual capacitat per
construir històries únicament amb quatre pinzellades i molts
llocs comuns; tal vegada sigui el símptoma de que encara
segueix divertint-li allò que fa. Aquí confronta, en la millor
tradició d’embolics amorosos no gaire llunyana a la de l’època
que s’evoca (la dècada dels anys 20), a un mag racionalista
amb una jove vident, a qui haurà de desemmascarar i
de la qual acabarà enamorat fins al moll de l’os.
La proposta té l’aire lleugerament irònic que sol presidir les
darreres pel·lícules del nostre home; però també aquell regust
per descol·locar l’espectador a base de deixar en suspens
el factor sorpresa. I allò que queda, com a Midnight in
Paris (2011), és el regust per un món pretèrit, però l’aroma
del qual segueix impregnant tota la peripècia.
Per desgràcia, la màgia no existeix. I els vidents menys encara,
afirma un incrèdul Allen que es resisteix a admetre que
la seva trajectòria sí que té quelcom de fantàstic.

TRÀILER                                     FOTOGRAMAS


dimarts 14 de juliol de 2015

Eric Toledano i Olivier Nakache. França, 2014
amb: Omar Sy, Charlotte Gainsbourg, Tahar Rahim i Izia Higelin
VO en francès amb subtítols en castellà. 115 minuts

Samba aborda el fenomen del desgast professional, de l’esgotament,
de la manca d’horaris i de caps de setmana que
afecta tant a homes com a dones a la nostra societat. Planteja
també la relació entre un immigrant clandestí i una dona
víctima d’aquest desgast professional.
La col·lisió entre aquests dos personatges es produeix de
manera natural, units pel mateix tema: la relació amb la feina,
des de l’esglaó més baix fins l’escalafó més alt.
D’una banda tenim Samba, un treballador sense papers que
va deixar el seu país i que ara intenta regularitzar la seva
situació per poder satisfer una oferta de treball que ha rebut.
D’altra banda trobem Alice, una executiva qualificada que
ho té tot per ser feliç, però que pateix una sobrecàrrega de
treball. Per tots dos la feina és el valor suprem, però quan es
coneixen descobriran nous horitzons i emprendran un camí
cap a la felicitat diferent del que imposa el món laboral i de
l’èxit social.
Aquesta història ofereix l’oportunitat de mostrar un món pel
qual el cinema francès no s’havia interessat gaire fins ara:
bastides, obres, centres de separació de residus, fons de cuines,
imatges d’aquells joves de les andanes d’Aubervilliers
que esperen a les cinc de la matinada ésser contractats per
a la jornada pels caps de les obres.



dimarts 21 de juliol de 2015

Caroline Link. Alemanya, 2013
amb: Ulrich Tukur, Samuel Schneider i Hafsia Herzi
VO en alemany i en àrab amb subtítols en castellà. 122 minuts

El caràcter del protagonista queda definit en l’excel·lent
escena en el despatx de l’institut: un jove intel·ligent, independent
imés aviat indisciplinat. Aquesta capacitat d’atrapar
en un parell de frases i uns gestos puntuals el tarannà
d’un personatge es farà ostensible a tota la pel·lícula, rica
en l’observació no solament de conductes, sinó també
d’una geografia concreta i del xoc de cultures europea i
nord-africana.
Destino Marrakech és, essencialment un melodrama paternofilial,
sortosament exempt de tòpics i de càrrega moral,
al voltant de la relació força distant entre un pare entregat
a les seves tasques teatrals i un fill indiferent des del primer
moment als lligams familiars, que es desenvolupa bàsicament
en el tram final del film en clau de road movie. Però
abans d’aquell retrobament íntim, haurem assistit a un
apassionant viatge pel paisatgemarroquí, que pel protagonista
tindrà efectes catàrtics. Preciós el fragment de la fugida
amb la prostituta fins a l’aldea o el recorregut amb
guia a través del desert, on s’al·ludeix explícitament a El
cielo protector (Bernardo Bertolucci, 1980). Més inspirada
que en la seva oscaritzada En un lugar de África (2001), Link
filma fets, persones i llocs exòtics amb una admirable justesa
de to.

TRÀILER                                FOTOGRAMAS


dimarts 28 de juliol de 2015

Joël Vanhoebrouck. Bèlgica, 2015
amb: Axel Daeseleire, Sara de Roo, Koen De Bouw, Wouter
Hendrickx, Barbara Sarafian, Filip Peeters i Ruth Becquart
VO en neerlandès amb subtítols en castellà. 102 minuts

En la línia de populars pel·lícules com Chocolat (Lasse
Hallström, 2000) o Deliciosa Martha (Sandra Nettelbeck,
2001), però amb un to una mica més pocasolta, Brasserie
Romantic també barreja la passió per la cuina amb els embolics
amorosos.
Com si d’un teatre es tractés, amb el seu escenari i el seu
backstage, el restaurant que serveix demarc únic d’aquesta
comèdia belga ha d’acollir una en teoria tranquil·la vetllada
de la nit de sant Valentí. Res més lluny de la realitat:
exceptuant dues o tres parelles (això sí, secundàries), escoltarem
i veurem de tot menys paraules amables i encisadores
i gestos amorosos. Tot, al ritme que marquen els
plats de la carta.
Brasserie Romantic és tan una anticomèdia romàntica com
un estudi sobre l’amor i el sexe, i com aquests dos últims
sovint són perjudicats per la gelosia, les decisions insegures,
els compromisos i (en el cas d’un dels comensals) els
problemes mentals. Per bé o per mal, ningú no se n’anirà
de la braseria sense que la seva vida hagi patit una sacsejada.
Són les millors postres possibles i les més saludables.
«Algunes de les anècdotes del sopar de sant Valentí que es
veuen a la pel·lícula ens les varen contar alguns cuiners reals
que coneixem», explica Vanhoebrouck.

TRÀILER                                       FOTOGRAMAS