HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre

dimarts 17 d’abril de 2018



Mohamed Ben Attia. Tunísia/Bèlgica/França, 2015
amb: Majd Mastoura, Rym Ben Messaoud, Sabah Bouzouita,
Omnia Ben Ghali i Hakim Boumsaoudi
VO en àrab amb subtítols en castellà. 93 minuts

Hedi és un xicot senzill: no parla gaire, no té massa caràcter
i no espera grans coses d’una vida programada. Indiferent
davant de tot allò que l’envolta, accepta les coses tal
com es presenten: permet que la seva mare, autoritària i
abassegadora, organitzi el seu casament amb Khedija, que
el seu cap l’envii a Mahdia la mateixa setmana de la seva
boda i que el seu germà, que ha vingut de França amb
motiu de l’enllaç, li digui com ha de comportar-se.
AMahdia coneix Rym, una animadora d’un hotel de platja
en el que cada cop hi ha menys turistes. Hedi se sentirà
atret per la seva despreocupació i llibertat, i junts acabaran
tenint una apassionada aventura. Però els preparatius de
la boda segueixen el seu curs, i Hedi haurà de triar.
«Ben Attia apropa l’objectiu al màxim per destacar el desencís
del seu protagonista. L’autor s’allunya dels estereotips i ofereix
una mirada masculina honesta i sincera, despullada de qualsevol
element contextual —gairebé una breu referència a la
Primavera Àrab i l’insòlit tarannà tunisià—i proposa una posada
en escena nua que accentua la soledat incurable dels seus
habitants. Una rigidesa que es desfà davant la vitalitat de Rym,
una monitora d’oci i temps lliure d’un complex hoteler que descobrirà
el veritable jo d’Hedi. Entre els dos aspiren a dissenyar
un món utòpic que els faci oblidar la seva condició i les seves
creences.»

TRÀILER                                                         DIRIGIDO

 
dimarts 24 d’abril de 2018



Andrey Zvyagintsev. Rússia/França/Alemanya, 2017
amb: Maryana Spivak, Aleksey Ruzin i Matvei Novikov
VO en rus amb subtítols en castellà. 127 minuts

Un nen de dotze anys desapareix mentre els seus pares
segueixen embarcats en una complicada separació que no
acaba de posar fi a una relació contaminada. La degradació
de la parella és absoluta, sense cap rastre d’empatia o
comprensió: Zhenya, la mare, afirma vàries vegades al
llarg del film que mai ha estimat el seu ex, Boris, i que el
fet de tenir un fill amb ell li ha arruïnat la vida, un fet que
podem comprendre, però que no l’eximeix de tenir cura
del seu fill, Aliosha, diminutiu d’Aleksey.
Al començament del relat, discuteixen de forma molt airada
sobre si el nen necessitamés la mare que el pare. Zhenya
entra en el bany, fa les seves necessitats, es renta les
mans i en tancar la porta observem darrera seu Aleksey,
plorant en silenci a la penombra, mentre escolta els crits
dels seus progenitors. És un pla desolador, perquè concreta
en el rostre del petit les misèries dels grans.
Cap a la meitat delmetratge, el nen desapareix. Hi ha quelcom
molt inquietant en aquell moment. Entre trobades i
desencontres de Zhenya i Boris amb les seves noves parelles,
Aleksey literalment s’evapora. Se n’assebenten perquè
els truquen de l’escola. Fa dos dies que no hi va. Cap
dels dos li ha prestat atenció ni ha pensat en ell. Retrets
recíprocs. Boris imaginava que estava amb Zhenya i Zhenya
que estava amb Boris. La indiferència. Devastador.

TRÀILER                                                 DIRIGIDO



dimarts 6 de març de 2018


CINEMA ALEMANY
EN VOSE

Jan Ole Gerster. Alemanya, 2012
amb: Tom Schilling, Friederieke Kempter, Marc Hosemann i
Katharina Schüttler
VO en alemany amb subtítols en castellà. 85 minuts

«Una òpera prima fresca, divertida i original que augura
una brillant trajectòria al seu creador. Una pel·lícula estèti-
ca nouvelle vague amb una fotografia en blanc i negre fas-
cinant i una sumptuosa banda sonora de jazz que acom-
panya el jove Tom Schilling —en el seu paper de Niko
Fischer— pels carrers d’un Berlín brillantment fotogènic.»

«La pel·lícula de Jan Ole Gerster és senzilla quant a la for-
ma i de traç clar i no pretén aclaparar amb llargs discursos
sobre el pervenir: tan sols mostra i deixa llegir. Des de
qualsevol vessant resulta creïble i destil·la autenticitat. Oh,
boy descriu una contundent metàfora sobre la necessitat
de triar entre la utopia i la vida. Una història que barreja
eficaçment la comèdia amb el drama.»


També es projectarà el dilluns 5 de març
en 2 sessions: 17.00 i 19.15 h.

dimarts 13 de març de 2018

Agustí Villaronga. Catalunya, 2017
amb: Núria Prims, Marcel Borràs, Oriol Pla i Bruna Cusí
VO en català. 115 minuts

És evident que Incerta glòria és més a prop de Pa negre en la
trajectòria del realitzador Agustí Villaronga que de Tras el
cristal o El niño de la luna. Pa negre, segons la novel·la d’Emili
Teixidor, estava ambientada en els primers anys de la postguerra
i reinventava a la sevamanera el drama rural. L’acció
d’Incerta glòria, a partir de l’obra homònima de Joan Sales
publicada originàriament el 1956, passa al 1937 al front estratègic
d’Aragó, del qual es diu al relat que Franco el manté
en suspens perquè la guerra duri més.
Però tot i la diferència temporal, el to que utilitza Villaronga
és similar al de Pa negre i la guerra, doncs, hi té un papermés
secundari tot i que la història s’ambienta en plena guerra
civil: els bombardejos a Barcelona i a la zona aragonesa, les
trinxeres i la rivalitat entre bàndols es converteixen en una
mena de commutador que posa en marxa tota la resta.
Villaronga se sent còmode en aquest espai entre aquests
personatges, en els límits de la raó infectada per la violència.
A Incerta glòria hi ha elements morals i escènics que ens fan
pensar abans en un film de terror que en un drama rural: la
imatge del personatge de Núria Prims—que desplega el seu
arsenal d’ardits per enredar, seduir i obtenir el reconeixement
patrimonial, encara que no deixa de ser una supervivent
que lluita pel que considera seu—, vestida de negre dalt
de la muralla del castell; o els cossos momificats a l’església.

TRÀILER             EL PERIÓDICO DE CATALUNYA


dimarts 20 de març de 2018

Christian Schwochow. Alemanya, 2017
amb: Carla Juri, Albrecht Abraham, Roxane Duran,
Joel Basman i Stanley Weber
VO en alemany amb subtítols en castellà. 123 minuts

Alemanya, principis del segle xx. La jove i exuberant artista
Paula Becker està decidida a seguir les seves pròpies normes.
Als seus 24 anys rebutja les convencions establertes i explora
el seu estil únic, mentre floreix en la comunitat artística
de Worpswede, on entaula amistat amb l’artista Clara Westhoff
i el poeta Rainer Maria Rilke.
Quan es casa amb el també pintor Otto Modersohn, creu
haver trobat la seva ànima bessona creativa, però cinc anys
destinats a la vida domèstica enfonsen el seu esperit.
A la fi, es decideix a viatjar sola al bohemi París, on s’embarca
en un llarg i esperat període en què la seva imaginació
culmina i aconsegueix autorealitzar-se.
Durant la seva vida, Paul Cézanne fou un pintor ignorat per
la crítica i només reconegut com a mestre absolut per altres
artistes. Pitjor encara ho va tenir Paula Modersohn-Becker,
pintora alemanya de principis del segle xx amb una sensibilitat
bastant propera a la de Cézanne, qui, a més, va haver de
lluitar contra el rebuig que produïa, en un món dominat per
homes, l’existència d’una dona amb intenció de guanyar-se
la vida pintant quadres realment singulars i aliens als corrents del moment.




dimarts 27 de març de 2018



William Oldroyd. Gran Bretanya, 2017
amb: Florence Pugh, Cosmo Jarvis, Paul Hilton, Naomi Ackie
i Christopher Fairbank
VO en anglès amb subtítols en castellà. 89 minuts

El debutant William Oldroyd ha traslladat la novel·la del
rus Nikolaj Leskov, coetani de Tolstoj i Dostojevskij, Lady
Macbeth de Mtsensk, ambientada a la Rússia profunda, a la
ruralia britànica victoriana per reforçar, si cal, la contundència
del comportament transgressor d’una dona jove,
casada per imposició, davant les conservadores convencions
que la releguen a la categoria de submís objecte sexual.
La desconeguda Florence Pugh destil·la una notable
presència física que ressalta el caràcter desafiant d’aquesta
dona intuïtivament moderna per l’època, en un relat excepcionalment
contingut, de bellíssima austeritat formal.
Al conflicte classista, heretat del text original, la pel·lícula
n’hi afegeix un altre de caràcter racial, el que imprimeix al
relat un to més radical, en incloure alguns personatges negres,
entre ells el del jove amant de la protagonista, que
sembla ser que tenien una presència significativa en l’època
en determinades zones d’Anglaterra.
L’alè llunyà de la tragèdia de Shakespeare aviva la brasa
d’una insatisfacció apassionada que es desborda pels
plecs més sanguinaris en una recerca irreflexiva de llibertat,
una tragèdia que desemboca en paradoxal thriller, com
si es tractés d’un malson criminal que posés a prova l’empatia
i els escrúpols de l’espectador.

TRÀILER                                      METRÓPOLI


dimarts 6 de març de 2018

CINEMA ALEMANY
EN VOSE


Jan Ole Gerster. Alemanya, 2012
amb: Tom Schilling, Friederieke Kempter, Marc Hosemann i
Katharina Schüttler
VO en alemany amb subtítols en castellà. 85 minuts

«Una òpera prima fresca, divertida i original que augura
una brillant trajectòria al seu creador. Una pel·lícula estèti-
ca nouvelle vague amb una fotografia en blanc i negre fas-
cinant i una sumptuosa banda sonora de jazz que acom-
panya el jove Tom Schilling —en el seu paper de Niko
Fischer— pels carrers d’un Berlín brillantment fotogènic.»

«La pel·lícula de Jan Ole Gerster és senzilla quant a la for-
ma i de traç clar i no pretén aclaparar amb llargs discursos
sobre el pervenir: tan sols mostra i deixa llegir. Des de
qualsevol vessant resulta creïble i destil·la autenticitat. Oh,
boy descriu una contundent metàfora sobre la necessitat
de triar entre la utopia i la vida. Una història que barreja
eficaçment la comèdia amb el drama.»


També es projectarà el dilluns 5 de març
en 2 sessions: 17.00 i 19.15 h.