HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 1 de març de 2016



Asir Altuna Iza. Euskai, 2015
amb: Iraia Elias, Kandido Uranga, Klara Badiola, Amparo Badiola i ander Litus
VO en èuscar amb subtítols en castellà. 103 minuts

<<Amama és un personatge de la pel·lícula, però més enllà del personatge és un concepte, és el coneixement heretat i transmès per generacions, és la saiesa que ens connecta amb els nostres avantpassats. L’Amama de la nostra pel·lícula és un personatge simbòlic que no necessita parlar per comunicar-se; és un personatge d’una gran bellesa i dignitat.
La protagonista de la pel·lícula és la neta, Amaia, dona jove i forta que està en un moment de canvi i ruptura. Ruptura amb les tradicions i amb el seu pare. I que s’enfronta al repte d’assumir la transmissió de coneixement i al mateix temps de trencar amb la generació anterior.
El mas està en perill i una forma de ser i entendre el món desapareix. Les generacions que conviuen en aquell espai veuen la vida de manera molt diferent.
Per a mi era important que la protagonista fos un personatge femení, i que la ruptura generacional a la pel·lícula fos també un xoc de gèneres masculí-femení, dues maneres de veure el món i actuar. Per això l’eix central de la pel·lícula és l’enfrontament pare-filla, Tomàs-Amaia, i al llarg de la narració he volgut aprofundir en un canvi de paradigma on les accions més violentes i físiques que provenen del personatge central masculí porten al punt màxim de tensió i ruptura. I a partir d’aquí el paradigma femení va prenent el comandament de l’acció i aconsegueix desbloquejar el conflicte, el retrobament ve a través d’un acte de sensibilitat, d’una acció no violenta, a través del treball amb les mans, d’una acció física però no agressiva.>>

TRÀILER                                                  ASIER ALTUNA IZA



dimarts 2 de febrer de 2016


Matthew Warchus. Gran Bretanya, 2015
amb: Bill Nighy, Imelda Staunton, Dominic West,
Paddy Considine i George Mackay
VO en anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

El 6 de març de 1984, Margaret Thatcher anuncià el tancament
de 20 mines de carbó i un pla per tancar-ne unes altres
70. Esclatà una vaga molt violenta, que es va cobrar tres
vides i que es va perllongar quasi un any fins a arribar a un
desenllaç favorable al govern conservador, que va disminuir
considerablement el poder dels sindicats.
Tanmateix, enmig de tantes decepcions, hi va haver un fet
destacat que va cridar l’atenció de l’actor i guionista Stephen
Beresford, ànima del projecte: l’inesperat sentiment de solidaritat
que va brotar entre dos col·lectius a priori tan oposats
com els rudes miners del més profund de Gal·les i activistes
gais que ballaven al so de Jimmy Somerville a Londres. Per
Beresford aquells activistes van trencarmoltes barreres i van
fer que els drets de gais i lesbianes s’incorporessin al manifest
del Partit Laborista i a l’acta del Congrés de Sindicats. I
afegeix: uns anys després Margaret Thatcher va dir que la
societat per se no existia, que només hi havia homes, dones
i famílies. Els protagonistes estan convençuts del contrari.
«He volgut deixar clar», apunta Beresford, «que lamanifestació
de l’Orgull Gay de 1984 no va ser una desfilada de carnaval, sinó
un esdeveniment polític. Un home vestit de dona era una reivindicació
política. El concert benèfic Pits and Perverts, que també
apareix en el film, fou el primer esdeveniment important en què
es van barrejar gais i heteros.»




dimarts 9 de febrer de 2016


Eric Lartigau. França, 2014
amb: Karin Viard, François Damiens, Éric Elmosnino i
Louane Emera

VO en francès amb subtítols en castellà. 100 minuts
La independència, la família, l’adolescència i el primer amor
són alguns dels temes que aborda aquesta comèdia que ens
arriba del país veí.
Pels Bélier, la sordesa que pateixen tant els pares com el seu
fill adolescent no ha significat mai un obstacle per tirar endavant
la seva petita granja, ni tampoc per despertar en el
cap de família alguna ambició política: disconforme amb la
tasca del batlle, està disposat a presentar-se a les properes
eleccions,malgrat que hagi de recórrer a l’ajut de la seva filla
de 16 anys, que no sols parla i a més domina el llenguatge
de signes (per la qual cosa resulta la intèrpret ideal per als
seus pares i el seu germà), sinó que acaba de descobrir que
està extraordinàriament dotada pel cant.
Aquest inusual talent—descobert per un simpàtic professor
que vol portar-la a concursar a París— pot significar algun
problema pels Bélier, que estan molt units i depenen de la
noia per comunicar-se amb els seus veïns i també amb els
seus clients. Però on hi ha tan afecte i tanta solidaritat com
en aquesta família cap entrebanc no és insalvable.
Senzilla i generosa en situacions i diàlegs en què no hi manca
el sentit de l’humor i mesurada a l’hora d’apuntar les emocions,
la comèdia troba un suport substancial en la interpretació
d’uns actors i unes actrius admirables.




dimarts 16 de febrer de 2016

Nanni Moretti. Itàlia, 2015
amb: Margherita Buy, John Turturro, Nanni Moretti, Beatrice
Mancini i Stefano Abbati
VO en italià amb subtítols en castellà. 102 minuts

Sense arribar a les cotes de dramatisme de La habitación
del hijo (2001), Moretti torna a parlar de la pèrdua a Mia
madre, però sense renunciar al seu característic humor i,
sobretot, fent una cura d’humilitat: el seu conegut ego autoral
i actoral queda en segon pla, però la seva veu i la seva
personalitat hi queden perfectament reflectides. Està parlant
d’ell, però delega el protagonisme en una dona cineasta
en ple rodatge d’una pel·lícula sobre les protestes dels
treballadors d’una empresa i en plena crisi personal provocada
per la malaltia de la seva mare a qui ha d’atendre.
Moretti interpreta el seu germà, un paper mesurat i serè.
El cineasta cedeix a John Turturro la seva vena còmica, el
seu humor de l’estupefacció davant les petites coses de la
vida, la seva tendència a l’absurd controlat. Però Turturro,
com a actor que interpreta el paper de l’empresari en el
rodatge, fa seu l’humor de Moretti i protagonitza alguns
moments divertidíssims, que no desequilibren el nucli dramàtic
i malenconiós d’un filmque esmou entre el realisme
més cru i el somni. Margherita pateix malsons al voltant
de la seva mare i la seva infantesa, està creant una ficció
en el seu film i al mateix temps ha de tenir cura de la seva
filla i de la sevamare.Moretti no crea una superwoman sinó
un ésser humà en un moment de gran fragilitat que ha de
fer-se forta per continuar sobrevivint, per comprendre què
és la seva vida i els canvis que s’estan produint en ella.

TRÀILER                                          DIRIGIDO



dimarts 23 de febrer de 2016

Kilian Riedhof. Alemanya, 2013
amb: Dieter Hallervorden, Tatja Seibt, Heike Makatsh i
Frederick Lau
VO en alemany amb subtítols en castellà. 105 minuts

Paul Averhoff va ser una llegenda com a corredor de marató.
Fins i tot va guanyar la medalla d’or als jocs olímpics
de Melbourne de 1956. Però els dies de gloria han passat.
Ara té més de 70 anys i viu amb la seva dona Margot en
una residència d’avis on per entretenir-se només pot triar
entre apuntar-se a la coral o a les classes de treballs manuals…
i ja n’està tip! Com a teràpia es calça les seves
sabatilles esportives i, davant la sorpresa de companys i
assistents, comença a córrer diàriament pel parc de la residència
disposat a preparar-se per la marató de Berlín.
Quan ja tenien el guió enllestit, productor i director començaren
a buscar el protagonista adequat. «Fa cinc anys
tinguérem la idea que Dieter Hallervorden interpretés el nostre
Paul Averhoff», comenta Boris Schönfelder, el productor.
«El vam visitar en el cabaret que va fundar fa més de cinquanta
anys. Ens va causar una grata impressió. Estava en forma i
volia fer la pel·lícula. Era important que per a Vivir sin parar
tinguéssim l’actor, no el còmic. La marató finalitza en un estadi
olímpic totalment ple. Perquè l’equip de rodatge es pogués barrejar
entre els 40.000 corredors, amb la fi de filmar Dieter Hallervorden
“en acció”, es van realitzar prèviament acords amb
els organitzadors de l’esdeveniment i es van fixar tres trams del
recorregut en els que es filmaria a Dieter enmig dels altres corredors.
»


També es projectarà el dilluns 22 de febrer
en dues sessions: 17:00 i 19:00 h.
dimarts



dimarts 12 de gener de 2016


Jafar Panahi. Irán, 2014
VO en farsi amb subtítols en castellà. 82 minuts

Un taxi groc recorre els animats carrers de Teheran. Al taxi
hi pugen tota mena de passatgers, a quin més diferent. I parlen
amb el conductor amb absoluta franquesa, sense adonarse’n
de que qui els està entrevistant, a través d’una minúscula
càmera oculta col·locada a la part davantera del vehicle,
és el mateix director Jafar Panahi. Aquests trajectes en taxi
on es barregen el drama i la comèdia li permeten al cineasta
prendre el pols a la societat iraniana.
«El rodatge va començar el 27 de setembre de 2014 i va durar
quinze dies. Cap dels actors no és professional: són coneguts o
coneguts de coneguts. La petita Hana, l’advocada i activista en
favor dels drets humans Nasrin Sotoudeh i el venedor de DVD
Omid s’interpreten a si mateixos. L’estudiant cinèfil és el meu nebot.
La mestra, la dona d’un amic. El lladre, l’amic d’un amic. El
ferit ve de províncies…
Cada nit editava les imatges a casa meva. Així que al final de
cada dia de rodatge ja disposava d’un primer muntatge, del qual
en feia una còpia de seguretat i l’anava amagant en llocs diferents.
També vaig fer còpies de seguretat del muntatge final i les
vaig amagar en ciutats diferents. D’aquesta manera em vaig assegurar
que la meva pel·lícula no corria cap perill perquè ningú
podria trobar-la.»
Jafar Panahi té prohibit fer cinema al seu país per part del
govern iranià. És considerat persona non grata i les seves
pel·lícules són catalogades de propaganda antiiraniana per
les autoritats del seu país.




dimarts 19 de gener de 2016






Marc Recha. Catalunya, 2015
amb: Roc Recha, Sergi López i Marc Recha
VO en català. 70 minuts

En un paratge solitari a prop de la costa, un nen fa volar l’estel que li ha construït el seu pare. Fa vent i l’estel s’enreda entre la
vegetació. El nen necessita de l’ajuda del seu pare per seguir fent volar l’estel. Junts, errant enmig de la natura, expliquen un
conte íntim i especial: el d’un gegant que sempre té gana.
L’estel
«L‘estel el fem volar els dies que bufa el vent quan tornem de l’escola passant per una muntanya molt alta. És un estel que vam construir
a casa, però el fil sempre s’acaba enredant en els matolls. I mentre el desenredem, parlem de moltes coses. Al Roc li agrada passar per
una pista forestal que travessa el bosc fins arribar a casa.»


La pel·lícula
«La idea de fer un rodatge espontani la va tenir l’AitorMartos, que em va engrescar per realitzar una pel·lícula espontània, fresca, sense
intermediaris, construïda directament amb la complicitat de l’equip humà i la col·laboració dels proveïdors tècnics. Vaig entomar el repte
i en dues setmanes el guió estava a punt per rodar. El rodatge va ser breu, intens i prolífic. Amb la complicitat i la generositat de tothom
vam filmar una història de ficció que, després, amb la post-producció vam acabar d’arrodonir. Aquesta llibertat pluridimensional que
vam assaborir i gaudir en totes les fases de la producció, sens dubte, va ser determinant per arribar al final de l’aventura col·lectiva i,
després, sumar més complicitats un cop acabada la pel·lícula.»
La història
«El repte era crear una història amb la relació de complicitat que al llarg dels anys un nen i el seu pare han anat construint a través de
la seva convivència. Poder veure de molt a prop la relació entre el fill i el pare i captar amb un cert lirisme contingut tot l’univers invisible
que l’infant construeix en el seu camí d’aprenentatge natural. Filmar aquest aprenentatge, veure’l en directe i sense artificis i des de la
subtilitat i el respecte. Acompanyar l’infant en el descobriment que fa amb les coses que l’envolten i la seva curiositat envers la natura, el
paisatge i els seus elements que esdevenen màgics.»

TRÀILER                                                       MARC RECHA