dimarts 15 de gener de 2013
Fernando Trueba.
Espanya, 2012
Amb: Jean Rochefort, Aida Folch, Claudia
Cardinale, Götz Otto, Chus Lampreave i Christian Sinniger
VOSE en francès.
Blanc i negre. 104 minuts
<<Es
tracta d’una pel·lícula que parla de grans temes, però no volem que disserti
sobre ells. Mirar de front les coses, però fugint de la transcendència i la
grandiloqüència. La vida i la mort, la joventut i la vellesa. La bellesa en
temps d’horror. Que no ho són tots? Una pel·lúcla sobre el sentit i la
necessita de l’art. Sobre la recerca de la bellesa.>>
L’escultor francès octogenari Marc Gross persegueix
obstinadament aquella idea fulgurant, aquell vol d’inspiració, aquella
utenticitat no ofegada per la perfecció capaç de capturar la vida i l’emoció
dins d’un dibuix, en una peça escultòrica, en una obra d’art.
Trueba mostra respectuosament com el seu artista intenta
trobar aquella veritat intangible que se li esmuny, una i altra vegada, mentre
observa i estudia la seva model, una jove catalana compromesa amb els maquis i
fugitiva d’un camp de concentració, ja que la història transcorre en el sud de
França durant l’ocupació nazi. Aquella pacient, serena i constant recerca de
l’escultor a través de la seva relació amb la noia (per la que es filtren
inevitables equívocs, ingredients de sensualitat epifànica) reverbera, a manera
de ressonància metafòrica, en la batalla que el cineasta lliura per atrapar la
veritat d’aquella relació i d’aquella recerca creativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada