dimarts 29 de setembre de
2015
Claudia
Llosa. Espanya,
2014
amb: Jennifer Connelly, Cillian Murphy,
Mélanie Laurent i
William Shimell
VO en anglès amb subtítols en
castellà. 95 minuts
Ós d’or a Berlín 2009 amb La
teta asustada, la peruana
Claudia Llosa torna amb una emocional història sobre una
mare i un fill separats per un trauma. No llores, vuela és el
seu debut en anglès.
De l’àrid paisatge desèrtic en què transcorria La teta asustada,
la directora s’ha traslladat als gèlids paisatges de
l’Oest mitjà canadenc, on situa una història de trauma,
perdó i redempció protagonitzada pels membres d’una família
partida en dos. El seu relat està impregnat de filosofia
new age i està emmarcat en una
natura espectacular i ferotge.
«M’agrada connectar amb
aspectes primaris, com la
natura, el paisatge, la vida animal, l’espiritualitat i l’amor.
Són
coses que formen part del que som, malgrat que intentem
deslliurar-
nos d’elles per pur cinisme. ¿Per què ens fa por parlar
d’aquells temes? ¿Per què ens costa parlar d’allò que és
tangible?
», es pregunta Llosa, que no té problemes en ser vinculada
al Realisme Màgic sud-americà. «No m’interessa reproduir
la realitat, sinó obrir-me a noves dimensions. Vull
convertir en realistes les coses que passen pel meu cap. De
petits,
estàvem convençuts que allò que imaginem també forma
part de la realitat. Aquell sentiment guia el meu treball com a
realitzadora: vull que els altres es creguin el que jo imagino»,
afirma Llosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada