dimarts 30 d’octubre de 2018
Guillermo
del Toro. Estats
Units, 2017
amb: Sally Hawkins, Michael
Shannon, Octavia Spencer,
Richard Jenkins i Doug Jones
VO en anglès amb subtítols en
castellà. 123 minuts
«Aquest és un film que
exhala vida, optimisme, innocència i
esperança. A més de l’escena onírica, hi ha aquells meravellosos
musicals en Technicolor que el personatge de Sally Hawkins
veu en blanc i negre en un vell televisor. Quan balla pel
passadís, sota l’escala o al carrer ho fa com si estigués en un
musical.
La idea era que els personatges, sobretot aquella criatura
marina
i la dona, es moguessin com en un musical. No valia fer
rèpliques ni cites directes, només volia capturar la màgia del
cinema clàssic. A nivell argumental, a banda de La mujer y el
monstruo, m’he
inspirat en King Kong i La bella y la bestia,
amb la diferència que aquí els protagonistes satisfan el desig.
Hagués resultat senzill per mi mostrar algú que despertés
compassió,
una perdedora. Però no ho és. La meva protagonista és
una somiadora i els somiadors no perden mai. En certa manera,
ella reflecteix la força de les dones. No pot parlar (quantes
vegades la societat ha silenciat el sexe femení?), presenta
ferides,
està sola…però somia i estima, i això la converteix en una
heroïna que desafia l’ordre establert, aquell món gris masculí i
patriarcal. Estima el monstre, no solament de manera platònica,
sinó també física. Crec que m’ha sortit una pel·lícula molt
bonica. És una història d’amor amb masturbacions i sexe.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada