dimarts 6 de març de 2012
Pedro Almodóvar. Espanya, 2011
Amb: Antonio Banderas, Elena Anaya, Marisa Paredes, Jan Cornet i Roberto Álamo
VO en castellà. 120 minuts
Un film-collage on conviuen en estranya dissonància diferents gèneres i tributs cinematogràfics, però on, sobretot, hom identifica el toc Almodóvar, aquella penetrant forma de mirar el món que uneix elements dispars i lliga tons antagònics fins a l’histrionisme, i que sovint juga amb l’asurd, l’impensable o l’improbable sense poder detectar la menor vacil·lació en la impúdica actitud del cineasta.
Contemplant La piel que habito hom capta immediatament allò que d’ella és evident. D’n costat, que es tracta d’una incursió en el thriller, gairebé gòtic, amb algunes referències al giallo italià i amb una temàtica de fons que remet al cine fantàstic francès i sense oblidar-nos que també es fa ressò del Frankenstein de Mary Shelley o fins i tot del Caligari de Robert Wiene. De l’altre, la necessitat, gairebé física, de tornar al melodrama com a espai des del qual Almodóvar pot seguir exaltant de forma incansable l’element femení tant en la seva vessant combativa com en la de la seva aparent fragilitat. Finalment, la impossibilitat de renunciar completament a la comèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada