dimarts 30 d’octubre de
2012
Rémi Bezançon. França, 2011
amb: Louise Bourgoin, Pio Marmaï,
Josiane Balasko,
Thierry Frémont i Gabrielle Lazure
VO en francès amb subtítols en
castellà. 107 minuts
La visió íntima d’una maternitat sincera i sense
embuts.
«M’interessava la diferència
entre el que hom s’imagina i la
realitat: Barbara és una
dona jove que té tendència a viure dins
d’una bombolla, en una
abstracció, en les altes esferes de la
metafísica. Ho sap tot en
teoria, però li manca completament
la pràctica. Amb l’arribada
del nadó, es veurà obligada a
deixar de banda les seves
certeses filosòfiques per enfrontar-se
a una realitat de la que no
es parla en els llibres.
»La pel·lícula es compon de
dues parts molt diferents, abans i
després del part. La
imaginació i la realitat del feliç esdeveniment
separats per un filtre, un
pas: el part. La primera part és
molt onírica, penetrem en
la subjectivitat de Barbara, allò que
sent, allò que imagina, el
somni de l’amor perfecte, l’idealisme
de la maternitat. La posada
en escena és mes reposada, està
més enquadrada i acurada
estèticament, amb moviments de
càmera molt fluïts i colors
brillants. Amb l’arribada del nadó,
la cortina de somni
s’esquinça brutalment, el caos de la vida
s’apodera de tot. Barbara
passa per diferents etapes, l’aprensió
dels primers dies, el
cansament causat per nits sense dormir,
seguides per un amor
desbocat, un èxtasi inesperat, fins a acabar
completament desorientada.
La segona part és més realista,
la llum és més crua, els
colors menys forts. Està rodada
càmera en mà i les imatges
són més ràpides, més mogudes, els
plans són més curts i la
posada en escena és més intimista.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada