HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 5 de maig de 2015


Andrey Zvyagintsev. Rússia, 2014
amb: Alexey Serebryakov, Elena Lyadova, Vladimir Vdovichenkov, Roman Madyanov i Anna Oukolova
VO en rus amb subtítols en castellà. 141 minuts

Kolya viu en una petita ciutat propera al mar de Barentsz, al nord de Rússia. Regenta un taller de cotxes a prop de casa seva, on viu amb Lilya, la seva jove esposa, i Roma, el seu fill d’un matrimoni anterior.
Vadim Cheleviat, el batlle de la ciutat, està disposat a apropiar-se del negoci, la casa i el terreny de Kolya. Primer, li ofereix diners, però Kolya no concep la vida sense el seu taller i les seves terres i, sobretot, sense poder contemplar la bellesa natural que l’ha envoltat des que va n´´eixer. Més tard, davant la negativa de Kolya, Vadim Cheleviat decideix utilitzar mètodes més expeditius.
<<Estic convençut que, sigui quina sigui la societat en què viu cadascun de nosaltres, des de la més desenvolupada fins a la més arcaica, arribarà el dia en què tots haurem d’enfrontar-nos a l’alternativa de viure com a esclau o com a homes lliures. I si pensem que ha d’existir un tipus de règim estatal que ens alliberi d’aquesta elecció, no podem estar més equivocats. En la vida de tota persona arriba un moment dicisiu en que hom es troba davant del sistema, del “món”, i en el que hom ha de defensar el seu sentit de la justícia, la seva interpretació de Déu a la terra. Ara bé, ja que encara és possible plantejar aquestes preguntes a l’espectador i trobar un heroi tràgic enmig d’aquests paratges, sento que la meva pàtria encara no està perduda de per vida.>>

TRÀILER                                       ANDREY  ZVYAGINTSEV



dimarts 12 de maig de 2015

Nuri Bilge Ceylan. Turquia/França/Alemanya, 2014
amb: Haluk Bilginer, Melisa Sözen, Demet Akba, Ayberk Pekcan i Serhat Kiliç
VO en turc amb subtítols en castellà, 196 minuts

Aydin, un antic actor, regenta un petit hotel situat a l’Anatòlia Cntral amb l’ajut de la seva jove esposa, de la qual s’ha distanciat sentimentalment, i de la seva germana Necla, que acaba de divorciar-se.
A mesura que l’hivern avança i la neu cobreix l’estepa, l’hotel esdevé un refugi, però també un indret sense sortida que serveix per avivar els sentiments.
Amb la seva consagració definitiva a Cannes, Nuri Bilge Ceylan s’eleva a l’alçada dels seus ídols: Bergman, Tarkovsky o Antonioni. Tanmateix, el gran autor més admirat de Ceylan no és un cineasta, sinó el dramaturg Anton Txèkhov, en els relats del qual es va inspirar a l’hora de concebre Winter sleep, pel·lícula que representa un gir en la seva trajectòria: abans els seus personatges patien en silenci, ara peteixen incontinència verbal. Per això el protagonista és un vell actor, acostumat a declamar, que governa un hotelet enmig d’enlloc.
I tanmateix, Winter sleep no són únicament diàlegs bergmanians que il·lustren llums I obres de la condició humana a través de les relacions del protagonista amb la seva hermètica germana o amb la seva bonica jove esposa: també hi ha en ella moltes dosis d’humor negre.


Degut a la seva llarga durada, aquesta pel·lícula es projectarà en dues sessions: 17.00 i 20.30 h



dimarts 19 de maig de 2015

Laurent Cantet. França/Canadà, 2012
amb: Raven Adamson, Katie Coseni, Madeleine Bisson, Claire Mazerolle, Rachael Nyhuus I Paige Moyles
VO en anglès amb subtítols en castellà. 143 minuts

Durant l’any 1955, en una petita ciutat obrera dels Estats Units, un grup de noies adolescents es rebel·len contra la societat i funden la seva pròpia colla, Foxfire, amb la que pretenen viure segons les seves pròpies regles.
Quatre anys després de guanyar la Palma d’Or del Festival de Cannes amb La clase (2008), Laurent Cantet torna a elaborar un retrat de l’adolescència, malgrat que en aquesta ocasió es remunta als Estats Units dels anys 50 per adaptar la novel·la Puro fuego: confesiones de una banda de chicas, que Joyce Carol Oates va publicar el 1933. <<Molt dintre meu haig de sentir certa nostàlgia, el que explicaria per què sovint parlo de l’adolescència>>, reconeix Cantet. <<Potser el desig de seguir treballant amb adolescents, després de l’experiència de La clase, m’ha empès a voler adaptar aquesta novel·la per tornar a observar aquell moment de la vida en què decidim tantes coses sense saber-ne massa.>>
Malgrat que la pel·lícula està ambientada en els 50, està rodada d’una forma no gens clàssica, tractant de vincular les ànsies de llibertat d’aquell grup de noies al nostre temps present. <<Les lluites d’avui són un ressó de les de llavors. Laintemporalitat que la pel·lícula s’esforça en aconseguir es basa en aquesta idea>>, afirma el director.

TRÀILER                                                FOTOGRAMAS



dimarts 26 de maig de 2015

Gran Bretanya/França/Alemanya, 2014
amb: Timothy Spall, Paul Jesson, Dorothy Atkinson, Marion Bailey, Karl Johnson, Ruth Sheen i Amy Dawson
VO en anglès amb subtítols en castellà. 150 minuts

Mr. Turner explora els darrers 25 anys de la vida de l’excèntric pintor anglès J.M.W. Turner (1775-1851).
Durant aquests 25 anys, Turner es dedica a viatjar, pintar, passar temporades amb l’aristocràcia en el camp anglès i freqüentar bordells. Profundament afectat per la mort del seu pare i estimat per una minyona a la qual subestima i de la qual ocasionalment se n’aprofita sexualment, manté una relació íntima amb la mestressa d’un hostal al costat del mar. Com a membre popular i anàrquic de la Reial Acadèmia de les Arts, és admirat i denigrat pel públic i la reialesa.
<<Mr. Turner tracta sobre les tensions i els contrastos entre un home mortal i la seva obra atemporal, entre la seva fragilitat i el seu poder.
Com a artista, Turner va ser un gegant. Amb una ment privilegiada i intransigent, va ser extraordinàriament prolífic, revolucionari, molt hàbil en el seu ofici i amb una gran clarividència.
Tanmateix, com a ésser humà, era un personatge estrambòtic, vulnerable, imperfecte, erràtic i a voltes aspre. Podia ser egoista i fals, pervers però alhora generós, capaç de generar una passió i una poesia desbordants.>>

TRÀILER                                                 MIKE LEIGH


dimarts 7 d’abril de 2015

França, 2014
amb: Sebastião Salgado, Juliano Ribeiro Salgado (narrador) i
Wim Wenders (narrador)
VO en anglès i portuguès amb subtítols en castellà. 109 minuts

«A la “cambra fosca” vàm recórrer durant una bona setmana
tota l’obra fotogràfica de Sebastião, en ordre més o menys cronològic.
Per a ell va ser molt difícil estar darrera de la càmera i per
a nosaltres també, perquè alguns dels relats i viatges són molt
inquietants, i alguns realment terribles. A Sebastião li va semblar
que estava tornant a aquells llocs, i per a nosaltres, tots aquells
viatges “al cor de la foscor” també foren aclaparadors. En allò
que es refereix a si les seves fotografies són massa maques o estètiques,
no estic gens d’acord amb aquelles crítiques. Quan fotografies
la pobresa i el patiment has de donar-li certa dignitat al
subjecte i evitar caure en el voyeurisme. No és fàcil. Només es
pot aconseguir si estableixes una bona relació amb la gent que
està davant de la càmera i aconsegueixes entrar en les seves vides
i en la seva situació. Molt pocs fotògrafs ho aconsegueixen. La
majoria arriben a un indret, fan unes quantes fotos i se’n van.
Sebastião no treballa així. Passa temps amb la gent que fotografia
per comprendre la seva situació; viu amb ells, simpatitza amb
ells i comparteix les seves vides en la mesura del possible. Crec
que Sebastião sabia com revestir de dignitat tota aquella gent que
es posava davant de la seva càmera. Les seves fotografies no són
sobre ell, sinó sobre tota aquella gent!»

TRÀILER                                          WIM WENDERS


dimarts 14 d’abril de 2015



Pascal Plisson. França, 2013
amb: Jackson i Salome Saikong (Kenya); Zahira Badi, Noura
Azaggagh i Zineb Elkabli (Marroc); Samuel, Gabriel i Emmanuel
J. Esther (Índia); Carlitos i Micaela Janez (Argentina)
VO en àrab, hindi, castellà i swahili amb subtítols en castellà. 75 minuts

«Narra la història real i extraordinària de quatre nens, herois
quotidians —Jackson, Samuel, Zahira i Carlitos— que han d’enfrontar-
se diàriament a un munt d’adversitats i perills per arribar
a l’escola. Aquests nens viuen en quatre punts molt distants de la
terra, però comparteixen les mateixes ganes d’aprendre i són
conscients de que només l’educació els obrirà les portes a un futur
millor.
Camino a la escuela neix d’una trobada inesperada que em va
commoure profundament. Un dia, mentre em trobava al llac Salat
de Magadi (Kenya), per necessitats d’una pel·lícula, vaig veure
tres joves que duien una bossa estranya en el cinturó. Quan els
vaig preguntar què era, un d’ells es va avançar i amb molt d’orgull
va treure una flamant ploma, una pissarra i un guix. Exultant,
em va confessar que anava camí a l’escola. Feia dues hores
que havia deixat el poble i corria cap a l’escola sota una calor
sufocant.
He viatjat molt i he conegut molts nens arreu del món, a prop de
la carretera, a la sabana, a la selva, però fins aquell dia mai no
havia estat conscient de les proeses que aquests nens han de realitzar
per tenir accés a una educació.»

TRÀILER                                           PASCAL PLISSON


dimarts 21 d’abril de 2015

Abderrahmane Sissako. Mauritània/França, 2014
amb: Ibrahim Ahmed (Pino), Toulou Kiki, Abel Jafri,
Fatoumata Diawara, Hichem Yacoubi, Mehdi Ag Mohamed i
Layla Walet Mohamed
VO en àrab, bambara, songhay i tamasheq amb subtítols en castellà.
97 minuts

Les rodalies de Tombuctú han caigut en mans d’extremistes
religiosos. Kidane viu tranquil·lament a les dunes amb
la seva esposa Satima, la seva filla Toya i Issam, un nen
pastor de 12 anys. A ciutat, els habitants pateixen el règim
imposat pels gihadistes. Prohibit escoltarmúsica, riure, fumar
i fins i tot jugar a pilota. Les dones han esdevingut
ombres que intenten resistir amb dignitat. Cada dia, uns
tribunals improvisats dicten sentències tan absurdes com
tràgiques. Tot aquest desgavell no sembla afectar Kidane,
fins el dia en què accidentalment mata Amadou, un pescador
que ha acabat amb la vida de “GPS”, la seva vaca preferida.
Ara ha d’enfrontar-se a les lleis improvisades pels
ocupants estrangers.
La pel·lícula manté l’exquisit gust per la posada en escena
i la composició dels plans del seu director, que es va inspirar
en un esgarrifós crim esdevingut a Aguelhok (Mali)
el 2012 a l’hora de concebre-la.
«Encara que a la pel·lícula es retrati una situació dramàtica,
sempre hi ha esperança, perquè aquesta forma part de la Humanitat.
Cadascú de nosaltres té un costat positiu, fins i tot els
membres de la Gihad. Timbuktu només recrea uns fets reals,
però no jutja cap de les parts implicades en la història.»