dimarts 5 de desembre de 2017
Claude Barras.
Suïssa-França, 2016
VO en francès amb subtítols en castellà. 66 minuts
Aquesta delicada peça
d’animació s’allunya de qualsevol
dramatisme exacerbat per a
erigir-se com un film de tall in-
timista, emocionant i emotiu,
que opta per la transmissió de
valors tals com l’amor, la
compassió o el suport mutu per a
superar les situacions més
adverses.
A partir de la novel·la
original de Gilles Paris, Céline Sciam-
ma, que ja es va apropar a la
infantesa en la interessant Tom-
boy (2011), signa un guió
marcat per la concisió i la precisió
que juga amb metàfores tan
senzilles com efectives a l’hora
de reflectir l’estat d’ànim
dels personatges: l’ull esquerre de
la petita Alice sempre cobert
pels seus cabells; Camille, la
darrera en arribar a
l’hospici i revolucionar-lo llegint Kafka,
o la vivenda plena de plantes
de Raymond, el policia que viu
sol «perquè a voltes són els
fills els que abandonen els seus pares».
Però no tot es redueix
únicament a les decisions dramatúr-
giques: les apostes visuals
són igualment brillants. El treball
d’stop-motion dota de
carnalitat als rostres dels nens fins a
vivificar les seves mirades
(«Es veu en els seus ulls que ja ho ha
vist tot», diran de Camille
després de descobrir el seu passat).
La fotografia tenebrosa que,
a mesura que el relat avança, es
va amarant de llum o l’alçada
a la que es situa la càmera,
revelen el complex entramat
que aconsegueix situar-se en-
tre el conte moral i el
realisme social. A més el control del to
li permet a Barras parlar
sense embuts sobre temes com el
suïcidi, la drogaddicció, les
deportacions o l’abús sexual. Tot
això sense abandonar aquell
món infantil on s’inscriu l’obra,
anivellant el conjunt amb un
tendre sentit de l’humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada