HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre


dimarts 12 de desembre de 2017

Michael Dudok de Wit. França-Bèlgica, 2016
Sense diàlegs. 80 minuts

L’holandès Michael Dudock de Wit, guardonat amb un òscar al millor curtmetratge d’animació per Father and daughter, dirigeix aquesta obra de bellesa minimalista que ens mostra el cicle vital d’un ésser humà. Atrapat en una illa deserta, envoltat d’aus,
crancs i altres animals marins, un nàufrag haurà d’adaptar-se a la vida de la natura més pura i salvatge. No ho aconsegueix i els seus inútils intents per escapar de l’illa el porten a trobar-se amb una misteriosa tortuga vermella. A partir d’aquell moment la seva vida canviarà per sempre.
Aquesta història de supervivència s’allunya de l’heroïcitat llegendària d’altres naufragis mítics per proposar un film que opta per la recerca de l’essencial a través del mínim detall, tant en l’aspecte formal com en el narratiu. La renúncia a escapar de
l’illa, simbolitzada en l’abandonament de la barca de troncs que realitza el nàufrag, troba un paral·lelisme en el llançament de la carcassa al mar (i la seva posterior conversió en dona) per part de la tortuga del títol. Es tracta de la descoberta al·legòrica
de l’amor i l’inici d’una història que, de sobte, apropa el film al retrat quotidià i íntim de la vida familiar.
L’absència de diàlegs apropa a més l’experiència fílmica al viatge sensorial i físic.

TRÀILER                                   CAIMÁN CUADERNOS DE CINE

Declaracions de Michael Dudok de Wit

«Quan era un infant vaig devorar centenars de faules. Sempre m’han apassionat especialment aquelles en les que un nàufrag es desperta en una illa deserta. D’altra banda, la tortuga vermella és un símbol de la natura i il·lustra el meu amor profund per ella. Em sembla molt conmovedor que una tortuga abandoni el seu hàbitat, l’oceà, per dipositar els seus ous a la costa. Ho he vist en primera persona i sembla
que vagi a morir, fan un esforç enorme per a després tornar al mar. Es una imatge que té molta força simbòlica.
Un dels trets que connecta el meu film amb els estudis d’animació Ghibli és la comunió entre l’ésser humà i el regne animal, però en la tradició narrativa occidental també hi ha exemples de faules on els animals es transformen en persones. Per exemple existeix una llegenda celta en la que una balena es transforma en dona i d’altres casos en els mites grecs o en la mitologia dels indis natius americans. A nivell personal he crescut en un ambient feréstec, salvatge, envoltat de petits rèptils, mamífers i tota mena d’animals. Aquesta connexió amb la natura crec que està molt present en la pel·lícula.
Volia que l’espectador sentís la manca de diàlegs com una cosa natural. No vaig prescindir premeditadament de les paraules, va ser el propi projecte qui m’ho va acabar demanant. Títols com Dersu Uzala de Kurosawa o La isla desnuda de Kaneto Shindo demostren que amb poques paraules es poden crear grans obres.»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada